Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Porreres
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Andreu de Porreres) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situada a 818 m alt., als vessants esquerres de la Vall del Bac, sota el puig Sou.
En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de SantPere de Besalú
Mitjà
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Montagut i Oix, dins l’antic terme d’Oix (Garrotxa), a l’W de Monars.
La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró de Besalú a Santa Maria de Besalú
Sant Ponç d’Aulina
Sant Ponç d’Aulina
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Església i antic poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Salvador de Bianya, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.
L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses
Sant Pere Sacosta
Antic poble
Antic poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situat al S del cap del municipi.
L’església de SantPere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles
Fornells de Besalú
Veïnat
Antic poble
Antic poble i veïnat del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
la Font de l’Astor
Antic poble
Antic poble del municipi de Vilallonga del Camp (Tarragonès), a l’W del terme, al límit amb el de la Selva del Camp, prop de Paretdelgada.
Finestres
Antic poble
Antic poble (880 m alt.) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), damunt la serra de Finestres
.
El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers L’església parroquial i santuari la Mare de Déu de Finestres és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres 960 m alt, que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren s XII senyors directes hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest darrer no ha…