Resultats de la cerca

En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de SantPere de Besalú

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de…

El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882 Alçat en gran part els anys seixanta entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’W, i el camí de Trànsits, al S Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització Prop del barri hi ha el…

La seva església de Sant Miquel havia estat parroquial el 977 fou donada pel bisbe i comte Miró de Besalú a Santa Maria de Besalú

L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses

L’església de SantPere, que havia estat parròquia, esdevingué sufragània de la de les Planes El lloc formà part de la batllia reial d’Hostoles

Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons L’església Sant Roc esdevingué parroquial el 1902

El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers L’església parroquial i santuari la Mare de Déu de Finestres és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres 960 m alt, que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú la castlania pertangué als senyors de Porqueres, que n'esdevingueren s XII senyors directes hom troba esmentats dos castells, el major i el menor, però aquest darrer no ha…