Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Súria (Bages), a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall
Sant Nofre
Ermita
Ermita del municipi de Sant Joan de Sineu (Mallorca), al N de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m).
És esmentada el 1400 i el 1414 consta ja que hi residia un ermità
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1 130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor
.
Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Sant Honorat
Ermita
Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional, dins el municipi d’Algaida (Mallorca).
Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades
el Sant Crist del Remei
Ermita
Ermita del municipi de Llubí (Mallorca), a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei
.
Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955 entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cella de Ternelles S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma
la Pau
Ermita
Ermita que consta d’una capella i dues cel·les, dita també de son Seguí, que s’alça al cim del puig de son Seguí, dins el terme municipal de Santa Maria del Camí (Mallorca), al SE de la vila.
És dedicada a la Mare de Déu de la Pau fou fundada al s XVII i habitada per dos ermitans fins cap al 1820 del 1772 al 1800 estigué deshabitada És tradicional l’aplec que hi té lloc el diumenge de Pancaritat Diversos poetes Pere d’APenya, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Guasp, Josep Calafat, Miquel Dolç han escrit goigs i poesies dedicades a aquesta Mare de Déu
el Puig de Maria
Ermita
Ermita i antic monestir del municipi de Pollença (Mallorca), aturonada al S de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…
Santa Llucia de Manacor
Ermita
Antiga ermita del municipi de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat, al cim del puig de Santa Llucia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció
Santa Anna de Claret
© C.I.C -Moià
Ermita
Ermita del municipi de Santpedor (Bages), al SE del terme de Sant Fruitós de Bages.
La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina