Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Súria (Bages), a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1.130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1.236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dona nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor.
Fou reedificada entre 1536 i 1541 i, posteriorment, el 1590 Fou destruïda el 1812 pels francesos i no es tornà a reconstruir El 1891 s’aixecà prop de les restes una capella que també es dedicà a Sant Jeroni Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Santa Anna de Claret
Església de Santa Anna de Claret a Santpedor (Bages)
© C.I.C -Moià
Ermita
Ermita del municipi de Santpedor (Bages), al SE del terme de Sant Fruitós de Bages.
La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra
Sant Quiro
Ermita
Ermita del municipi de Llobera (Solsonès), al camí de Solsona a Torà de Riubregós, entre l’hostal dels Molins i Hostalnou.
Santa Margarida
Ermita
Edifici històric del municipi de Castellgalí (Bages).
Santa Margarida del Pla és documentada com a objecte de freqüents llegats devocionals des del segle XIII fou algun temps un petit monestir de donades, refós al segle XIV amb el de Sant Cristòfol i Santa Caterina de Manresa Ara en resten les ruïnes al sector ponentí del municipi