Resultats de la cerca

Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Sant Cristau  Montesquiu d’Albera

Conserva un retaule del començament del segle XVII, obra de Jaume Forner

Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova

És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA

Es troba al peu de la carretera dels Banys d’Arles a Bulaternera, dalt la carena, sota l’antic castell de Bellpuig Modernament ha esdevingut un famós santuari gràcies, sobretot, a la majestat romànica del segle XII que s’hi venera, esculpida segons el model del Volto Santo de Lucca i policromada amb poc encert al principi del segle XVIII Hi hagué una primera església, que fou consagrada el 953, de la qual subsisteixen traces de l’absis i pedres decorades de línies verticals i horitzontals, englobades en l’actual nau principal, de pedra d’esquist, construïda al segle XI, que acaba amb un absis…

L’església principal, construïda a l’entorn de la columna on visqué el sant, constitueix un dels exemples més antics i genials de fusió de planta basilical amb la creu grega Quatre braços, de tres naus cadascun, s’orienten vers un ampli espai octogonal, a cel obert, al centre del qual s’alçava la columna venerada A l’E i al S de l’església hi ha, respectivament, les restes del monestir i d’una altra important capella octogonal

Situada als vessants orientals del puig del mateix nom, a la capçalera de la riera de Borró, és un edifici originàriament romànic que conserva l’absis semicircular i té campanar d’espadanya Depèn de la parròquia de Sadernes Formà part, des de l’inici, del patrimoni del veí monestir de Sant Llorenç de Sous o del Mont, com ja consta en l’acta del 872 

L’edifici és romànic segle XII, ampliat amb capelles laterals i un campanar a partir del segle XVI Apareix ja esmentat el 1007, en un testament sagramental