Resultats de la cerca

Antiga església parroquial que era el centre religiós del sector sud-oest del terme de Maçanet El seu edifici actual, proper a la carretera d’Hostalric a Maçanet, fou refet totalment al segle XVIII L’església fou cedida o unida al monestir de Breda el 1185 pel Papa Luci III, i aquesta subjecció li fou confirmada el 1246 pel papa Innocenci IV Més endavant se cita com una de les parròquies del deganat de la Selva, unida modernament a Maçanet de la Selva com a sufragània

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

Aquesta capella o ermita és situada al sud-est del municipi, sobre el mas de Can Corbet, en un petit puig L’edifici actual, precedit d’un bonic atri, fou reedificat al segle XVII No en coneixem notícies antigues però pel seu titular i la seva situació és molt probable que fos dreçada en època romànica

Tot i que les primeres mencions de l’església daten del final del segle IX, la primera referència explícita de la parròquia de Sant Esteve de “ Rivo de Cotum ” —topònim que reflecteix una zona de sediments arrossegats per les riuades—, la trobem l’any 1064 en el testament d’un preceptor de l’església de Girona Des del seu inici va pertànyer a la jurisdicció dels Vilademany, dependents dels vescomtes de Cabrera, fins que al 1242 passà a Pere de Gombau qui, alhora, la cedí a Guillem de Guifret A la mort d’aquest noble osonenc, l’any 1256, passà a la Pia Almoina de la catedral de Girona La…

El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església medieval catalana dedicada al…

Capella rural documentada des del 1511, però que existia de molt abans, perquè el cognom Santromà ja apareix des del 1280 al terme de Buixalleu Es troba a poca distància vers al nord-est de l’església parroquial de Sant Feliu Avui dia es coneix el seu emplaçament original en unes ruïnes conegudes com Sant Romà vell, per a distingir-les de Sant Romà nou, una moderna capella feta fa poques dècades

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…

L’antiga església del castell de Solterra és situada prop les escasses ruïnes del castell, a 1204 m d’altitud, el punt més alt de les Guilleries És esmentat constantment en les deixes testamentàries del 1272 en endavant Per un fenomen natural, encara persistent, era coneguda per Sant Miquel de les Formigues Ara només en queda la planta i part d’un mur lateral de la capella rectangular, no romànica, que hi va subsistir fins als volts del 1915, en què va caure per vella i abandonada En resten algunes fotografies

És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un edifici rectangular…

Aquest santuari marià situat a l’extrem de llevant del municipi, dins l’antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, és un lloc ben accessible, entre boscos de castanyers, i es manté en molt bon estat Existia l’any 1285, i l’edifici actual es va aixecar entre els anys 1521 i 1650, esborrant tota la traça del primitiu S’hi venera una bonica imatge de l’inici del segle XVII