Resultats de la cerca

Es tracta segurament de la primitiva capella del castell de Mediona, documentada per primera vegada l’any 1308, quan era propietat de Gispert de Barberà, castlà del terme És molt probable que hagués estat edificada en època romànica Desaparegué al final del segle XIV El 1371 consta que es concedí llicència per traslladar el culte d’aquesta capella a la parròquia de Santa Maria

Aquesta església del castell de Sersui ara Sellui és documentada per primera vegada a mitjan segle XI, en el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del lloc L’església de Sant Pere del castell apareix en la butlla del papa Alexandre III del 1164 a favor de Gerri com una de les esglésies dependents del cenobi, juntament amb Santa Coloma i Sant Andreu de Sersui

Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya

Aquest castell, situat prop de Montoliu i del qual es desconeix la situació exacta, és esmentat per primera vegada en el document de repoblació del puig de Cervera del 1026, entre les afrontacions del terme del castell de Cervera “ kastellare de ipso Losorio ” L’any 1112 es consigna el terme de Losor com un dels límits del terme del castell de Montoliu, a ponent

Situació Ruïnes de l’església situades al despoblat de Bellmunt Arxiu Gavín Aquesta església es troba a l’extrem de llevant del despoblat de Bellmunt, a migdia de Fet, a la serra de Savinós Té adossat un temple més modern Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a…

Aquesta capella consta per primera vegada l’any 1035 en la venda d’una vinya a la vall Sositana, “ in loco Sancti Saturnini ”, que confrontava a tres bandes amb camins El capbreu de Roda, de vers el 1068, consigna una vinya a Sant Sadurní del prevere Iquila Hom suposa que aquesta església correspon a l’actual ermita de Sant Sadurní, situada aigua amunt de l’Éssera, davant del santuari de Goient

Antiga església del lloc de Peracalç villa Petra Calce , 928, era situada a la riba esquerra de l’Aglí, a prop de la carretera de Salses a Perpinyà L’ “ecclesia S Jacovi de Peracaus” apareix documentada per primera vegada el 1334 Ha desaparegut totalment, com la localitat i el pont del mateix nom “pons de Pera e caus, vocatus de Sant Jacme, qui antiquitus erat in Aglino” , 1455

D’aquesta església, que fou seu d’una parròquia a l’edat mitjana, sols resta un tros de mur al veïnat de Porcinyans, a llevant del terme És esmentada per primera vegada l’any 1196, en què es documenta un tal Ramon, clergue de Porcinyans Foren esglésies annexes seves l’església de Soanyes i la de la Roca de Nyer El llogaret de Porcinyans es despoblà al segle XV o XVI

El lloc de Ventaiolo , al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978 L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat

Església del poble dels Arcs, situat al nord de Bellvís, a l’esquerra del riu Corb Pertany al bisbat d’Urgell i actualment és sufragània del Poal, encara que antigament havia tingut consideració de parròquia L’indret és conegut documentalment des del 1147, bé que l’església és esmentada per primera vegada en la dècima papal del 1279 Gairebé amb tota seguretat el seu titular actual no és l’original