Resultats de la cerca

Situació Població inicialment envoltada de murs i torres, de les quals només resta la torre d’en Virós, a la part dreta de la fotografia, ara convertida en habitatge ECSA - A Roig La vila de Rialb es troba en el centre mateix de la confluència de dues valls prou importants com la de la Noguera Pallaresa i la del riu de Sant Antoni La població, que s’assenta a la dreta de la Noguera al peu mateix del turó del vell castell, és situada a 725 m d’altitud, i s’estén a banda i banda de la carretera que des de Sort s’enfila cap a Llavorsí ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH467008 Història La vila de…

Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i aprofitant elements…

El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals

Aquesta església fou la capella de la conreria, un conjunt d’edifícis de treball per als frares i els donats de la cartoixa d’Escaladei, situat a poc més d’1 km del monestir, on residia el monjo conrer o procurador general del monestir En desaparèixer Escaladei, al segle XIX, el lloc es va convertir, a partir del 1849, en un poble format per vint-i-quatre cases que va rebre el nom d’Unió d’Escaladei L’antiga església monacal es transformà llavors en la capella del vilatge, situació que encara es manté en l’actualitat

El llogaret d’Estall es troba als vessants meridionals del Montsec d’Estall o de Montgai 866 m La seva església parroquial presideix el petit grup de cases Les referències documentals sobre l’indret són gairebé nulles L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell i depenia de la parròquia de Girbeta Això se sap gràcies a l’acta de la visita papal a les parròquies del bisbat d’Urgell de l’any 1372, on consta que el rector de Girbeta governava també l’església de Stayll Fins fa ben poc es conservaven vora l’entrada les antigues piques dels delmes

El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic, que no conserva cap element…

El lloc i castell d’Ogern apareix esmentat l’any 1094, vinculat a la família Ogern, en el testament d’Ermessenda, vídua de Miró Sunyer d’Abella, que deixà el castell d’Ogern amb els seus termes i pertinences al seu fill Gerbert Ogern El lloc d’Ogern i la Salsa formaven la baronia d’Ogern, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, i l’any 1831 era dels Teixidor Devia trobar-se al petit nucli d’Ogern, que conserva moltes cases antigues, algunes de les quals velles torres, bé que no se’n coneix l’àmbit ni el seti exacte

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes condicions