Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal. El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret. Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals; els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica.