Resultats de la cerca

La villa Clerani 878, que segurament fou la successora d’un antic domini galloromà, fou adquirida pel monestir de Sant Germà de Cuixà a partir del 878 i no deixaria de dependre d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim L’església parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX Fou en aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà es reuniren, el mes de febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren, d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i donacions dels seus béns, perdudes…

Bé que el lloc de Cauders és conegut des del 1130, de l’església parroquial de Sant Martí de Cauders no es té notícia fins el 1279, en què el capellà de Cauders contribuí a la dècima d’aquell any amb 20 sous Fou destruïda pels hugonots a mitjan segle XVI La parròquia de Cauders ja no es reconstruí en l’indret primitiu sinó sobre les ruïnes del castell de Cauders La nova església, amb el mateix titular, fou inaugurada i beneïda el 1683

Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons , és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és del 1225, i…

En el seu origen, aquesta església, situada al centre del poble d’Arboçols, fou una simple capella del terme de la parròquia de Santa Eulàlia d’Arboçols, per esdevenir més tard la seu de la parròquia Depengué des de mitjan segle XII de Santa Maria de Marcèvol Al seu voltant es formà l’actual poble, resultat del desplaçament de la població primitiva, propera a Santa Eulàlia d’Arboçols Les raons d’aquest desplaçament s’han de buscar en la proximitat de les terres de conreu, dels molins, de la via conflentana al llarg de la Tet i també en qüestions de seguretat el turó rocallós on era situada l’…

Desconeixem el titular d’aquesta església parroquial, avui desapareguda, situada al lloc de Moncles Maziuncullas , 864-65, a uns 500 m al nord-oest dels Plans La parròquia de Maduncularum és esmentada per primera vegada l’any 1072, com l’afrontació de migdia de la parròquia d’Aiguatèbia, juntament amb la parròquia de Sautó

Antiga església del llogaret de Toévol que va pertànyer des del segle IX al monestir d’Eixalada-Cuixà Era situat a la part meridional del territori de la Vall del Feu, a 1, 5 km de Cabrils i a una altitud de 1 163 m Una masia en perpetua el nom, sota el roc de Toévol, a la riba esquerra del còrrec de Toévol que baixa cap al riu de Cabrils L’església de Sant Adrià depenia també de Sant Miquel de Cuixà i així es consigna en la butlla del papa Sergi IV adreçada a l’esmentat monestir el 1011 En l’actualitat ha desaparegut i sols un lloc dit “el camp de l’Església” recorda el seu emplaçament

El lloc de Lentillà o Nentillà és consignat en la documentació a partir del segle X vallis Nintilliani L’antiga ermita de Santa Magdalena era situada entre Marquixanes i Vinçà, a la riba esquerra del riu Lentillà, molt pròxima a la carretera N-116 i l’actual oratori de Santa Magdalena Les primeres referències documentals que s’han localitzat de l’antiga ermita daten de l’any 1299, quan en dues actes diferents es fa menció de Guillem Moysen, capellà de l’església de Lentillà Aquesta ermita o santuari encara existia a la darreria del segle XVII, ja que l’any 1688 és citada com a hermita de…

Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les quals hi havia…

L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…