Resultats de la cerca

Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…

Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…

Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…

Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…

Situació Vista general de la fortalesa, molt reformada en època gòtica, on sobresurt la torre cilíndrica, l’element més antic del conjunt ECSA - M Catalán El castell de Vilassar es troba, a una alçada de 150 m, a l’extrem d’un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent rost al costat de ponent, i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de Vilassar de Dalt, del qual resta separat per un ampli espai enjardinat que l’envolta Mapa 37-15393 Situació 31TDF465964 PBM Història Tot i la manca d’…

Situació Vista exterior de la capçalera, amb l’absis semicircular sense cap mena d’ornamentació ECSA - Rambol Ermita situada a un parell de quilòmetres de la població de Tordera, en un turonet sobre el torrent de Vallmanya al SW de la vila Mapa L38-14365 Situació 31TDG748149 Cal prendre el camí que des de Tordera porta al mas Bufí o Can Bofill i continua vers Vallmanya des d’allà cal prendre un nou camí que s’enfila a la muntanya A Can Bofill guarden les claus de la capella MGE Història Sant Andreu és una de les moltes capelles de què disposa el terme de Tordera, però en contrast amb el seu…

Situació Vista aèria de la capella costat, ambdues en estat de ruïna ECSA - JTodó Es troba a l’extreum llevantí del massís del Montnegre, a l’antic terme d’Horsavinya, dins l’actual municipi de Tordera Mapa 38-14365 Situació 31TDG703168 L’ascens tradicional es feia per una pista que sortia del quilómetre 7 de la carretera de Fogars de Tordera, des d’on s’accedia per una pista de més de 8 km fins al Coll del Porteli d’aquí calia prendre un carni carreter vers el N, que conduïa fins a les ruines de l’església Avuí dia, a causa de les pistes modernes, obertes per les urbanitzacions de l’Agropark…

Situació Vista del campanar, en el qual s’aprecien en la part inferior vestigis de la primitiva església romànica, avui desapareguda N Ontiveros Església parroquial de la vila de Tordera situada en un extrem de la població, al centre històric, a la part més propera al riu Mapa 38-14365 Situació 31TDG767171 La vila de Tordera és accessible per un brancal d’I km que surt de la fita del quilòmetre 688 de la N-II, i també hi ha una carretera, la comarcal de Tossa a Hostalric, que travessa la vila i el terme MGE Història El lloc de Tordera és documentat des del 898-917 en l’esponsalici del comte…