Resultats de la cerca
Es mostren 9161 resultats
Santa Maria de Gramuntell (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
El lloc de Gramuntell és conegut des de l’any 1054, que el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van cedir el puig d’Agremont a un grup de dotze matrimonis perquè el repoblessin Les primeres notícies sobre l’església de Gramuntell són del segle XII El 1133 Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell de Gramuntell, li féu un llegat testamentari de vint morabatins El 1192 apareix com una església vinculada a Sant Andreu de Vilagrasseta, amb la qual compartia el rector, circumstància que s’ha mantingut fins a l’actualitat Ramon de Cervera féu donació a Sant Andreu de Vilagrasseta i…
Santa Maria de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de les croades…
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de Sant Pere ja…
Sant Salvador de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó
Sant Romà de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
A prop del naixement del torrent Salat, a la partida anomenada de Sant Romà, hi ha la capella refeta tardanament i ara en ruïnes de Sant Romà, documentada des del segle XIII, però que ara ja no conserva cap estructura romànica L’any 1304, en la fixació dels límits entre els castells de Llindars i Rubinat, hom anomena la coma de Sant Romà “del Coll de les Pertxes” Al costat de Sant Romà es localitzaren un grup de tombes de caixa que van desaparèixer en replanar-se les terres de conreu dels voltants
Sant Jaume de Montpalau (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
La parròquia de Montpalau es creà aproximadament a mitjan segle XI, quan es va reiniciar l’expansió del comtat i bisbat osonenc cap a ponent i es repoblà tot el territori al voltant de Cervera Sant Jaume de Montpalau apareix en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Mont Palad Torna a aparèixer també en una visita pastoral de l’any 1331 Des del 1957 pertany a Solsona L’església actual del poble de Montpalau, situada fora de l’antic clos fortificat, és una reconstrucció del temple originari feta al segle XVII o…
Sant Pau de Pomar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957
Sant Salvador de Briançó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es coneixen poques referències històriques sobre aquesta església del poble de Briançó Segurament fou bastida al mateix temps que s’aixecà el castell de Briançó, conegut des del 1101, any en què Geribert Hug el llegà a la mitra de Vic Sant Salvador de Briançó era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Montlleó En l’acta de la visita pastoral del 1331 es comprova com el rector de Montlleó tenia més afecte a Briançó, perquè les almoines del lloc eren molt més nombroses que les de Montlleó Briançó va romandre dins el bisbat de Vic fins el 1957, que passà al de Solsona De la primitiva…
Sant Apolinar (Sanaüja)
Art romànic
Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als esposos Arnau de…
Santa Maria del Pla (Sanaüja)
Art romànic
Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Salla féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “ Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga ” De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “ qui est in ipso Plano de Sanauga ”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard,…