Sota el Tossal Julià, 1 km al sud de Sanaüja, hi ha les ruïnes del que fou el convent augustinià de Santa Maria del Pla. En aquest mateix indret hi hagué, a l’edat mitjana, una antiga església del mateix nom, documentada des del segle XI; consta que l’any 1051 el bisbe urgellenc Arnau Sal·la féu una deixa testamentària d’una unça d’or per a l’obra de “Sancta Maria de ipso Plano de Sanauga”. De l’any 1083 és la venda d’una peça de terra que feren els esposos Arnau Mir i Eicolina a l’església de Santa Maria “qui est in ipso Plano de Sanauga”, a favor de Reinald, capellà, i Ramon Guitard, sacerdot.
L’any 1116 hi hagué un contenciós que obligà a reunir-se a Sanaüja el bisbe d’Urgell, Ot, i Ramon Guitard, paborde de Solsona. En aquest document consta que el judici se celebrà a l’església de Santa Maria del Pla. Des del 1140 es coneix l’existència d’un altar dedicat a Sant Pere en aquesta església, ja que l’any esmentat es féu la publicació sacramental del testament de Pere, el qual fou jurat sobre l’altar de Sant Pere, que era situat “in aulam Beate Marie in Plano de Sanauga”. A la darreria d’aquesta centúria, l’any 1189, el bisbe d’Urgell Arnau de Preixens féu donació als esposos Arnau de Corts i Ermengarda, i Berenguer de Mont-roig i Guillema, i als seus descendents, de dos alous que posseïa al terme de Sanaüja, anomenats Llac i Corriola. D’aquests alous, se’n descriuen les afrontacions, i entre els termes del de Llac, consta que per una part limitava “in via que ducit ad Sanctam Mariam de Plano”.
Aquesta església és esmentada l’any 1280 en la relació d’esglésies de la diòcesi d’Urgell que contribuïren amb la dècima papal al sosteniment de les croades com a Sancte Marie dez Pla.
A mitjan segle XVII, concretament el 1655, aquesta capella fou cedida als augustinians, els quals hi fundaren un convent i hi bastiren una nova església. A la darreria de la centúria següent, vers el 1773, tant les dependències com l’església foren refetes dins l’estil barroc i neoclàssic. Després de la desamortització del segle XIX el convent i l’església passaren a mans particulars i actualment el conjunt es troba totalment arruïnat.