Resultats de la cerca

Aquesta parròquia és una de les més desconegudes de la Segarra No se sap amb exactitud on era, i és només a través de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta Losor , que se’n pot documentar l’existència El lloc de Losor és esmentat per primera vegada el 1026 entre les afrontacions del terme del castell de Cervera Potser la parròquia de Losor s’ha de relacionar amb la capella de Sant Julià que és al nord de Montoliu, a la riba esquerra del torrent de Vilagrasseta

Segurament la primera referència d’aquesta església s’ha de cercar en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on la parròquia de Villa Grassa apareix esmentada entre les parròquies de Rubiols i Montoliu El poble de Vilagrasseta fins al segle XIII conegut amb el nom de Vilagrassa, igual que el seu homònim de l’Urgell és a prop de Montoliu, al nord-est L’any 1133 el senyor de Vilagrasseta, Guillem Dalmau de Cervera, féu donació a l’església de Sant Andreu de l’alou que havia comprat a Ramon Joan i els farraginals que tenia entre Vilagrasseta i Gramuntell Un nét de…

L’església parroquial del poble de Montoliu, ara una construcció neoclàssica, ja apareix en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom de Monte liut o Monte olio En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, es disposa un llegat per a l’església de Santa Maria i Sant Salvador de Montoliu Segurament el temple tenia en aquest moment una doble advocació Segons la visita pastoral del 1331, la cura d’ànimes de la parroquia era a càrrec d’un rector i un vicari L’església restà molt malmesa pels terratrèmols del 1427, tal com recull la visita…

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de Cambregal Al…

El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, s’emplaça a llevant del terme municipal, al nord de les costes de Palou Sembla que l’església de Palou, com la de Massoteres, també era sufragània de la parròquia de Sant Pere de Talteüll A la darreria del segle XVI passà a formar part de la nova diòcesi de Solsona Cal dir que l’advocació de sant Jaume no és gens freqüent entre les esglésies més antigues d’aquestes comarques L’edifici actual és una construcció reformada en època plateresca sobre una fàbrica medieval, amb un airós campanar d’espadanya

El poble de Massoteres és situat a la plana de Guissona, a 502 m d’altitud, prop de la carretera de Cervera a Ponts El lloc és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona A…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam Sancti Protasi…

A ponent del poble d’Ivorra hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Ivorra, que té els seus orígens al segle XI La seva primera referència data de l’any 1076, en què els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Llúcia, feren donació de les esglésies d’Ivorra a la canònica de Solsona, especificant que l’església de Santa Maria “ est fons villam ” i que tenia a prop la capella de Sant Protasi D’aquesta manera, doncs Santa Maria d’Ivorra va passar a dependre de Solsona, circumstància ben reflectida en les diferents butlles papals posteriors, que confirmen les possessions de la canònica solsonina, així com…

Els orígens d’aquesta església són parallels a la repoblació, al segle XI, del lloc de Guarda-si-venes, al nord-oest de Guissona Vinculat al terme del castell de Guissona, el castellum Guardasivenen formà part dels llocs atorgats a la seu urgellesa en la consagració del 1040 El vincle eclesiàstic de Guardasi-venes amb l’església canonical de Santa Maria de Guissona resta especificat en la consagració del 15 de setembre de 1098 L’actual església de Sant Miquel és un edifici de petites dimensions, amb la porta oberta al mur de ponent, que és coronat per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull

En una punta de la plaça on s’aixeca l’actual església parroquial de Biosca, hi ha la capella de Sant Nicolau L’església actual no conserva cap element d’estil romànic, fora de l’orientació de la nau L’actual porta és situada a la façana de llevant Les referències que hi fa el capbreu del 1623 denoten que es tracta d’una església força més antiga, i efectivament és així En la relació de les esglésies i els beneficis eclesiàstics de la diòcesi d’Urgell que pagaren la dècima l’any 1391 consta l’existència d’un clergue anomenat Cabirol, que era beneficiat a Santa Maria de Biosca i a la capella…