Resultats de la cerca

No es coneix cap referència d’aquesta parròquia fins a la dècima papal del bisbat de Lleida de l’any 1279, en què consta que el capellà de Borgis hi contribuí amb 11 sous i 8 diners L’any 1342 Pere de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques, hi creà una sèrie de fundacions Segons una visita pastoral feta l’any 1361, l’església de les Borges, dedicada aleshores a sant Pere, era sufragània de la de Castelldans Més endavant apareix vinculada a Sant Joan de la Plaça de Lleida L’edifici actual és un temple neoclàssic bastit el segle XVIII amb les pedres de l’antic temple i del castell…

La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació de la seva ànima a Sant…

La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval

Aquesta església és la parròquia del poble de l’Albagés Són poques les dades que fan referència a l’origen d’aquest lloc Tot i que el 1155 hi ha notícia d’un Catbert de l’Albagés i el 1192 del que sembla una primera repoblació, aquesta no es devia portar a terme definitivament fins al segle XIII, sota la supervisió del llinatge dels Cervera, senyors del terme de Castelldans i de l’Albagés Es coneix una carta de franqueses concedida pels Cervera el 1226 L’església de Sant Joan no apareix fins al final del segle XIII, en la dècima papal del 1280, on s’esmenta el capellà de Dalfages Actualment…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Castell de Barbens Castell d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Castell de Bell-lloc Fondarella Castell de Fondarella Golmés Castell de Golmés Ivars d’Urgell Castell d’Ivars Castell de Montsuar Castell de Montalé Castell de Vallverd Linyola Castell de Linyola Miralcamp Castell de Miralcamp Sidamon Castell de Sidamon Torregrossa Vila i castell de Torregrossa

L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat al poble del mateix nom En el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 consta que n’era el senyor Segons una notícia de 1260, Guillem d’Anglesola, poc abans d’ingressar a l’orde del Temple, va vendre el castell de Sidamon a Hug de Cervià Després apareix a mans de diferents senyors El 1402 l’orde de l’Hospital comprà tota jurisdicció del terme de Sidamon a Pere Sacalm i l’assignà a la nova comanda de l’Espluga Calba Fou dels hospitalers fins a la desamortització del segle XIX

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a ponent d’Ivars El terme de Vallverd és esmentat des del 1155, i el seu castell apareix per primera vegada documentat el 1237, any en què Guillem d’Almenara, senyor del lloc, en testament, deixà al monestir de Poblet el castell i la vila de Vallverd El terme fou del monestir de Poblet fins a la desamortització del segle XIX No es conserven vestigis del castell