Resultats de la cerca

Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-…

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

Situació Penyal sobre el qual s’aixecava el castell, dominant tota la Vall d’Àneu ECSA - P Cots Un dels murs més sencers del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de València s’alcen en un turó situat a llevant de l’actual poble de València d’Àneu i damunt de la plana d’Esterri Al vessant oest d’aquest pujol es poden veure els vestigis del que fou l’antic poble Actualment es fan excavacions per delimitar-ne els murs i les estructures conservades Mapa 33-9181 Situació 31TCH456218 Venint d’Esterri, a l’entrada del poble de València, cal agafar un camí carreter que porta fins…

El Pallars és una regió natural i històrica del Principat de Catalunya És una comarca allargassada en direcció N-S, d’uns 75 km d’extensió en línia recta per una amplada mitjana de 30 km aproximadament El Pallars és bàsicament la conca de la Noguera Pallaresa, amb estretes valls secundàries, algunes de molta personalitat, que aboquen les seves aigües a aquest riu La regió delimita al nord amb les terres occitanes de Comenge i del País de Foix, al sud amb la Noguera, a l’est amb Andorra i l’Alt Urgell i a l’oest amb la Vall d’Aran i la Ribagorça Té un total de 2 645, 17 km 2 , dels quals 1 355…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…

Antecedents Enfrontar-se amb el passat de la Vall d’Aran és una tasca summament ingrata a causa de la gran manca de documentació que hi ha fins ja avançat el segle XII i, després, aquesta és encara molt genèrica i, fins i tot, imprecisa No disposem de cap acta de consagració d’església ni de cap document antic de l’època inicial del romànic que ens permeti de conèixer detalls relatius a la vida i a l’economia de la Vall És per aquest motiu que ens veiem obligats a consignar les poques dades que hem pogut recollir de les obres publicades per definir una evolució històrica gairebé sempre només…