Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Santa Oliva (Sant Joan Despí)
Art romànic
El lloc és documentat el 1196 El 1214 la casa de Santa Oliva —dita abans Llobregat— en una disputa amb Pere de Fonollar és adjudicada a Bernat de Fonollar El 1587 la capella era a la torre de Gaspar Muntaner
Casa forta de la Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII
Santa Perpètua de Gateleda (Aiguamúrcia)
Art romànic
Capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma, avui desapareguda Era situada prop del mas de Gateleda La referència més antiga d’aquesta església és de l’any 1247, en què Elisenda de Fonollar, esposa del difunt Arnau de Fonollar, castlà de Selma, llegà en el seu testament a Santa Perpètua 50 sous perquè es comprés un calze de plata L’any 1322, en testar, Galceran de Montagut, cavaller i castlà de Puiglloret, va designar hereu universal dels seus béns el seu fill Bernat en el supòsit que Bernat morís sense fills o bé aquests fossin menors d’edat, heretaria…
Castell de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Puig on es drecen les restes del castell, sobre el poble abandonat de Selma ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Selma són al cim d’un puig, sobre el poble abandonat de Selma, a la partió de les aigües que van cap al Gaià i de les que van a la riera de Marmellar Mapa 34-16418 Situació 31TCF716812 Des del Pla de Manlleu, abans de travessar el pont, surt una pista ampla que porta fins a tocar del castell en un recorregut de 3,5 km El darrer tros, que podem fer pel mig del poble vell o bé, més aviat, voltant cap a l’oest, s’ha de recórrer a peu JBM Història La primera menció d’…
Santa Agnès de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari
Santa Maria de la Roca o del castell de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Selma L’esment més antic és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i mare de Mir Geribert, feu donació testamental a les esglésies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Selma de les cases i les vinyes que tenia a Selma Quan el castell fou donat als templers el 1142, la capella castral va passar a ser de patronat del comanador Elisenda de Fonollar li feu un llegat de 10 sous en el seu testament del 1247 Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot La visita prioral del 1567 en parla de la següent…
Sant Jaume de Tivissa
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es deixa entendre que l’església de…
Torre de Milà (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Antiga torre rodona conservada en part entre les ruïnes de la masia del mateix nom ECSA - J Bolòs Resta d’una torre de planta circular que hi havia a l’interior de la masia de la Torre de Milà, actualment mig ensorrada Des d’aquesta masia, situada gairebé al cim de la serra de la Torre, a uns 720 m d’altitud, hi ha una bona relació visual amb els castells de Selma i del Montmell Mapa 35-16419 Situació 31TCF729795 Des del poble del Pla de Manlleu, cal agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Miquel i, poc després d’arribar-hi, girar a la dreta oest Passarem pel costat d’una casa…
Casa forta de la Campanera (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Casa forta o mas fortificat que fou una possessió dels castlans majors del castell de Selma i que més tard passà als templers i als hospitalers ECSA - J Bolòs Construcció situada damunt d’una petita elevació, entre uns camps i una riera, a l’est del castell de Selma Mapa 34-16418 Situació 31TCF726812 Si seguim la pista que va des del Pla de Manlleu fins a Selma, veurem, a una mica més de 2 km d’aquest poble, la casa mig enrunada de la Campanera, a la dreta del camí, a l’altra banda d’uns camps, ara plantats de vinyes JBM Història Aquesta casa forta o mas fortificat fou en un primer…
Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges
Art romànic
A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’havien acabat ja…