Resultats de la cerca

Casal conegut popularment com “el castell”, situat a poca distància al sud de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà Era la casa forta del llinatge dels Serrabou, documentats des del segle XII com a propietaris de diversos alous als voltants de Vilafranca Ponç de Serrabou fou el fundador, al segle XII, de l’hospital de Sant Andreu, a Vilafranca, al qual donà el 1225 l’església de Sant Pere de la Roca i algunes masies i alous L’any 1482, Joan Sirac i de Serrabou adquirí de Sant Miquel de Cuixà, per intercanvi, la senyoria de Llar El seu gendre Joan Cassany…

La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme…

A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que…

Golonor és avui dia una simple masia propera a Sisteró Malgrat això, en època medieval el topònim Golonor designava un antic castell, ben documentat des del segle XI Golonor és un dels castells que formaven part del terme de Guissona i que són esmentats com a pertanyents a la canònica d’Urgell en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040 Del castell de Golonor no se’n tornen a tenir referències fins el 1073, quan Berenguer Guifré, abans de marxar al Sant Sepulcre, féu testament i disposà que els seus alous situats al castro de Guannalor fossin cedits al seu…

La notícia més antiga que es coneix de la vila d’Arfa és de l’any 910, que els homes de la vila d’Asua , en un judici celebrat davant el comte Sunifred, restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres situades a Aravell que havien retingut indegudament durant cinc anys En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el lloc d’Arfa és esmentat amb la grafia Assoa En la documentació dels segles X i XI es troba aquesta vila amb les variants d’Asua, Asoua, Assua i Asfa Posteriorment aquest topònim pren les formes d’Affa o Arpha , fins a l’actual d’Arfa Són nombrosos els esments…

El lloc de Pins és esmentat l’any 959 entre els alous del magnat Riculf La seva esglesiola és un edifici dels segles XVII o XVIII amb l’altar al costat de ponent Només la seva dedicació podria fer suposar que pot tenir un origen antic

La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Del lloc de Girul hi ha diverses referències corresponents als segles X, XI i XII En aquest sentit, hom té notícia que Bernat I, vescomte de Cerdanya, l’any 981, permutà amb el bisbe Salla d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, diversos alous, entre els quals n’hi havia un a Gerulli , per un altre alou de la seva pertinença situat al terme del castell de Balsareny Gairebé un segle més tard,…

Aquesta església apareix documentada en el testament d’Arnau Dacó del 1075, en què llega uns alous a Santa Maria de Solanell L’any 1212 es donaren unes possessions a Sant Serni de Tavèrnoles situades a la vall de Castellbò, a la vila de Solanell “ in appendicione Sancte Marie ”

El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell i a la seva esposa Ridlinda probablement neboda seva per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve espòs de la susdita Anna pel rei Carles el Simple Ató, fill d’Esteve i Anna,…

Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous