Resultats de la cerca

Situació Un aspecte de les tombes durant la campanya d’excavació de l’any 1984 Arxiu Fotogràfic del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra La situació d’aquesta necròpolis, també anomenada necròpolis de Sant Jaume d'Engordany, és al mateix indret de les ruïnes de l’església de Sant Jaume d’Engordany Ambdós punts són separats només per la carretera que passa entre l’un i l’altre El camí a seguir, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església de Sant Jaume Història L’indret on es troba emplaçat aquest conjunt ja era antropitzat molt abans de l’edat mitjana Durant la colonització romana ja…

Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira

L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès Bertran de…

L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011 El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc En el testament de Guillem de Santa…

Situació Fragment de mur amb filades de pedres collocades en opus spicatum Arxiu Patrimoni Artístic Nacional Les restes del Castellot de la Moixella són situades en una població de la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°28′00” — y 42°26′35” Per a accedir-hi cal agafar la carretera que va de Sant Julià de Lòria a Fontaneda A mig camí i a mà esquerra hi ha un trencall que hi porta MPM Història El primer document que parla del conjunt de la Moixella és de l’any 907 i és una donació de terres, entre d’altres d’aquest terme, a Santa Maria de la Seu per part del comte Sunifred Des del…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…

Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap…

Situació L’església actual de Canillo, dedicada a Sant Serni, es troba situada a la part més alta del poble, al peu de la muntanya Situació x 1°35′45” — y 42°34′00” XLM-JGA Història El primer document que parla de Canillo és l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell L’acta de consagració de l’església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat, de l’any 957, diu que el comte Borrell dota aquesta església amb els alous que té a Canillo i a altres llocs El 4 d’agost de l’any 1046 la parròquia de Canillo figura entre els diversos béns que Arnau Mir de Tost tenia en feu de l’església d’…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…