Situació
Un aspecte de les tombes durant la campanya d’excavació de l’any 1984.
Arxiu Fotogràfic del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra
La situació d’aquesta necròpolis, també anomenada necròpolis de Sant Jaume d'Engordany, és al mateix indret de les ruïnes de l’església de Sant Jaume d’Engordany. Ambdós punts són separats només per la carretera que passa entre l’un i l’altre. El camí a seguir, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església de Sant Jaume.
Història
L’indret on es troba emplaçat aquest conjunt ja era antropitzat molt abans de l’edat mitjana. Durant la colonització romana ja hi havia establert un poblat, l’ocupació del qual no és clar si fou permanent, tot i que és molt possible que ho fos.
Posteriorment, durant l’època medieval, fou construïda l’església i hom utilitzà els terrenys del costat de tramuntana com a necròpolis, que continuà fent servir en èpoques posteriors, tot i que no podem pas precisar fins a quin moment.
Durant l’excavació realitzada l’any 1985, a més de les troballes romanes, foren localitzades un total de 34 tombes.
Necròpoli
Planta de les tombes de la necròpolis, utilitzada per a les excavacions.
Arxiu del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra
Les primeres notícies de la necròpolis són molt antigues. Es localitzaren algunes tombes durant els treballs d’arranjament del camí dels Vilars l’any 1978. Les úniques excavacions sistemàtiques de l’Antuix, bé que en règim d’urgència, són les del mes de setembre de l’any 1985, realitzades pels serveis del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra.
El fet que es tracti d’una excavació d’urgència, en un terreny summament afectat per les obres d’un edifici que s’hi havia de construir, només va permetre d’excavar en bones condicions una dotzena de tombes.
Tots els materials són inventariats amb les sigles S.G., i conservats al dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional d’Andorra.
Les tombes de l’Antuix, o si preferim, de Sant Jaume d’Engordany, són totes antropomorfes, de forma més o menys acusada. A diferència d’altres jaciments, com el de Sant Vicenç d’Enclar, aquí totes són en cista, cap no és excavada a la roca. Això cal atribuir-ho a la formació esquistosa del terreny, que no permet de fer un treball acurat d’excavació sobre la penya. Aquestes tombes en cista foren construïdes amb una, dues o tres fileres de pedra seca, més o menys seleccionada, de granit o esquist. Totes elles foren excavades en un sol nivell de terres, tot i que n’hi ha algunes de construïdes sobre la roca mare, però sense modificar-la. Algunes foren tapades amb lloses de pissarra, fet molt corrent a Andorra.
Els enterraments són simples, sense aixovar, i no sempre fou respectada l’orientació habitual llevant-ponent. Dues tombes infantils són morfològicament diferents de les altres. En una, l’infant fou col·locat vora el muret de la cista d’un adult, i fou tapat amb una llosa de llicorella en posició obliqua, recolzada a terra i sobre el muret de la cista. En un altre cas, situat vora d’aquest, l’infant fou col·locat en posició allargada, tot cobrint-lo lleugerament amb terra, i fou tapat després amb una mena de teulat amb dues lloses oposades en posició inclinada.