Resultats de la cerca

Aquesta església, que era situada a l’oest del terme de Balaguer, fou la seu d’un convent de trinitaris Els seus orígens es remunten al 31 de març de 1293, quan el comte Ermengol X de Cabrera confirmà la donació de béns i propietats a l’orde dels trinitaris per tal d’iniciar la fundació d’un convent i la seva església L’església es construí d’acord amb els cànons estilístics del romànic amb tot, fou un centre de poc interès i poca rellevància Presidia l’altar major una bella imatge gòtica de la Mare de Déu El convent fou abandonat amb la guerra del Francès i enderrocat després de la…

Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 2341 Còmputs pasquals Un dels folis inicials del còdex, amb unes taules emmarcades per una estructura arquitectònica Un altre dels còdexs de possible procedència ripollesa segle XI, citat per J Gudiol * , bé que per alguns és més que dubtós que sigui escrit a Ripoll, és el Ms Lat 2 341 de la Bibliothèque Nationale de París es tracta d’una miscellània composta per 273 folis escrits sobre pergamí 27, 50 × 36, 50 cm, que inclou texts com l’ Smaragdus foli 14, S Augustinus,…

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més…

Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…

La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa Segons JR Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de l’orde dels…

Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…

Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’església de…

Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap…

Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles, llinatge…

Situació Gran arc que clou el recinte de les ruïnes conservades d’aquesta església, que possiblement comunicava el seu absis amb una hipotètica o desapareguda nau ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Sant Roc es troben al cim d’un serrat a llevant de Salàs de Pallars Mapa 34-11253 Situació 31TCG305758 Per a anar-hi cal prendre el primer desviament que hi ha a la pista de Salàs a Rivert, tot just començar, i seguir-la, en direcció est uns 2 km fins al cim del serrat, des d’on cal anar en direcció oest uns 200 m, per entre el bosc d’alzines fins a trobar les restes de la capella JAA…