La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa. Segons J.R. Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa. Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de l’orde dels hospitalers.
Quant a l’església d’Artesa, no es disposa de cap menció fins l’any 1197, en què el capellà de Castelldans féu donació de l’“ecclesiam de Sancto Michaelis d’Artesa” a Joan Long i els seus fills. De fet, aquesta primera menció reflecteix clarament la dependència d’aquesta parròquia de la de Santa Maria de Castelldans, en qualitat de sufragània, fet que també queda enregistrat en una visita pastoral de l’any 1361.
L’església de Sant Miquel d’Artesa és esmentada en la relació de parròquies i esglésies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi de Lleida.
Segons l’historiador J. Lladonosa, l’any 1462, a l’inici de la guerra civil catalana contra Joan II, aquesta església fou saquejada i profanada per les tropes.
L’antic temple romànic de Sant Miquel d’Artesa fou substituït el segle XVIII per una nova església construïda sota els cànons propis de l’estil neoclàssic. És un edifici d’una sola nau, amb una notable portalada rectangular i un campanar de torre vuitavat.