Resultats de la cerca

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…

No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV Tot i aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions efectuades per la Diputació de Barcelona han demostrat que l’actual edifici gòtic té uns precedents romànics El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s’han descobert la fonamentació de l’absis romànic i altres estructures del moment Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle…

Croquis dels vestigis que encara quedaren a començament de segle de la Roca del Purpiol Tavèrnoles, segons un dibuix de JM Pericas cedit per A Pladevall Aquesta fortalesa es documenta el 1098 Actualment no resten sinó uns encaixos de murs en una penya sobre el mas Pujol

Capella d’Empúries que fou el precedent de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, on fou establert, al començament del segle XVII, el convent de servites, a ponent de la neàpolis edifici de l’actual Museu d’Empúries Cal suposar-li un origen molt antic

Tot i que les notícies històriques sobre aquest castell són força tardanes, l’existència del despoblat medieval de Casals, al peu del tossal de Sant Sebastià, apunta que el seu origen és molt antic El 3 de novembre de 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el castell de Casals al monestir d’Alguaire Segrià El castell de Casals encara pertanyia al convent hospitaler al començament del segle XVII

D’aquest temple només es tenen referències indirectes Al començament del segle XII es fa esment d’un camí que passava sota Santa Creu També es consignen Ramon Galí 1112 i Pere Mir de Santacreu 1185 El mas de Santa Creu, a l’indret on hi degué haver aquesta església, ara desapareguda, es localitza al camí de Roda a Llastanosa A la vora hi ha una ermita dedicada a sant Mamet

Es tracta d’una torre de guaita o de senyals, rectangular, molt malmesa, amb un fossat entorn seu És situada als límits dels municipis d’Arbúcies i Viladrau El lloc de Vilarmau és documentat el 1082, i la torre el 1582, bé que l’obra de l’actual, amb la base un xic atalussada i rajols marcant la separació dels pisos, no resulta anterior al començament del segle XIX

Aquesta església ha donat nom a un petit llogaret situat al sud-est de Castigaleu i que és documentat ja el 1026 en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana L’indret pertanyia als Erill, els quals introduïren els hospitalers 11 60 i els cistercencs de Lavaix Al començament del segle XV se n’apropià Francesc d’Eroles L’actual església, amb aspecte de fortificació, sufragània de Castigaleu, és d’època indeterminada

Entre els anys 1034 i 1107 se citen repetidament junts els castells de Romadriu, Castellarnau, Colomers i Serret, situats als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere L’església de Romadriu estava dedicada a sant Martí probablement una de les restants advocacions correspongui a l’església de Serret Aquesta església sembla que tenia la categoria de parròquia, o almenys això es desprèn de la inclusió de Serret dins el deganat de Montenartró en les visites pastorals del començament del segle XIV

Es té notícia de l’existència d’una església dedicada a Sant Sadurní al començament del segle XI, per la venda d’un alou feta el 29 de setembre de l’any 1016, situat “al davant d’Egara i de Sant Sadurní” Sabem també que amb les pedres procedents de l’enderroc d’aquesta església i de la de Santa Eulàlia, l’any 1601 es va construir el pont de Sant Pere, amb la deguda autorització del bisbe Coloma, atès que totes dues esglésies estaven profanades