Resultats de la cerca

Documentat tardanament a partir de la donació del lloc, cap al 1250, a l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, formà part de la comanda de Cervera Dins del context d’enfrontaments feudals, en els darrers anys del segle XIII, Galderic d’Oluja, amb els seus homes, “havia esuait e robat lo castel de Porcherisses, de la casa del Espital” Es mantingué dins de la jurisdicció dels hospitalers fins a la fi de les senyories, al segle XIX

L’antic convent i santuari de Santa Maria dels Prats, al terme de la Guàrdia dels Prats, acollia una comunitat mercedària Hi va passar els darrers anys de la seva vida Pere Ermengol, que hi morí el 1304 Aquesta comunitat mercedària va unir-se en temps de l’esmentat Pere Ermengol amb la del convent de Santa Maria del Miracle de Montblanc, i totes dues formaren la comunitat de la Mercè Hom té notícia que al segle XIV Guillem Bo era comanador de tots dos convents

Sembla que cal cercar l’antic castell de Bertí, documentat des del 978, en l’edifici conegut avui dia com el Clascar La documentació fa esment d’una “forcia sive domus de Bertino” , del 1317 al 1320 i de la “Borgia de Bertino”o “de Clascano” , del 1370 en endavant El Clascar fou als darrers segles una masia fins que els Almirall, entorn del 1925, intentaren convertir-lo en un castell romàntic, construint una gran torre rodona i un nou casal i aplegant-hi peces i elements de diferents llocs Del 1960 ençà es troba abandonada i en un estat progressiu de ruïna

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç

Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…

Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament, molts d’…

La capella de Sant Maximí apareix com a dependent de l’església de Sallent l’any 1575, en què s’especifica que en cas que l’edifici no sigui reparat se’n prohibirà la utilització Actualment hom anomena Sant Maximí l’edifici de l’església de Sant Andreu, que en els darrers temps havia acollit la imatge d’aquell sant però s’ha d’especificar que amb anterioritat havien estat dos edificis diferents Sant Andreu era l’antiga església parroquial, centre eclesiàstic del terme, on hi havia el cementiri, fins a la seva substitució, l’any 1904, per Sant Salvador, que n’esdevingué la…

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum…

També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca del Vilar i Ramon de Milany…

L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni, per a la…