Resultats de la cerca

Des de la segona meitat del segle XI, existia una fortalesa a Sant Esteve dita “castell de Sant Esteve del monestir” Castellum S Stephani monasterii , per la qual van prestar homenatge Guillem Bernat de Montesquiu i la seva esposa Garsenda, germana del comte Guislabert, al comte de Rosselló Guislabert II 1074-1102 els mateixos personatges prestaren homenatge al també comte de Rosselló Girard I pel mateix castell, el 1105 i el 1109 i encara els seus descendents al comte Gausfred III †1164 i al comte Girard I el 1164 Aquesta família de Montesquiu dita també de Santcristau,…

L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267

Antiga casa forta situada a la riba esquerra del torrent de les Gateledes Al segle XIII eren propietaris d’aquesta casa forta o mas els Fonollar, castlans majors del terme de Selma, tal com consta en el testament d’Elisenda de Fonollar, datat l’any 1247, pel qual aquesta llegà l’honor de Gateleda al seu fill primogènit, Guillem Al segle XV la casa forta o mas de Gateleda era el centre d’una quadra, que passà a mans de Galceran d’Aiguaviva i als seus descendents, els quals tingueren aquesta propietat fins a la darreria del segle XVIII

Les referències documentals del castell Arnau són molt tardanes La primera menció d’aquesta fortalesa és del 1310, quan n’era el propietari Simó de Castell Arnau Aquest castell, que pertanyia a la jurisdicció de la vila i terme de Terrassa, era situat dins la parròquia de Sant Julià d’Altura El 1356 la possessió correspon a Borrell de Castell Arnau Al segle XV la propietat encara romania en poder dels seus descendents El 1662 la torre fou venuda a un genovès anomenat Francesc Berardo Sembla que les restes que encara se’n conserven pertanyen a una construcció feta a l’inici del…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV…

Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents…

No gaire lluny de Penafel, però separat pel torrent de Mata-rectors, hi ha el barri d’Espitlles El lloc, dins del castell d’Olèrdola, s’esmenta l’any 974, data en què era possessió de Sant Pere de Roda El topònim entra de ple dintre la semàntica toponímica castellera, com a lloc de guaita o talaia D’això es desprèn l’existència al segle X d’una torre, la qual en segles posteriors s’engrandí i s’anomenà castell, com consta en documents del segle XVIII Avui dia no queda cap vestigi de la torre ni se sap l’indret on era dintre del nucli d’Espitlles Hi ha una casa del lloc anomenada “el Castell…

Fortificació situada dins i entorn de l’església de Santa Eulàlia de Fullà, al Veïnat d’Avall Era tinguda, el 1165, amb la casa forta o castell de la Bulella que en depenia, per Pere de Domanova, senyor de Rodés i de Mosset La seva filla i hereva, Cerdana de Rodés, la transmeté al seu propi fill, Ramon II de Canet 1225 Guillem II de Canet, fill del precedent, vengué els seus drets, el 1266, a Guillem de Fullà Però els reis d’Aragó i de Mallorca en conservaren la senyoria eminent, fins que, l’any 1381, l’infant primogènit Joan la sostragué del domini reial a favor de Berenguer d’Oms, els…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’any 1117,…