Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Santa Llúcia de la Fuliola
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la…
Castell de Sarroca o de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…
Castell de la Fuliola
Art romànic
La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites…
Sant Jaume de Ministrells (Anserall)
Art romànic
L’any 1090, en l’acta de consagració i dotació de l’església de Santa Maria d’Organyà, Guitard Isarn i Gebelina, senyors de Caboet, donaren a la nova canònica, entre altres béns, la vila de Ministrells, a la vall de Sant Joan De la seva església, dedicada a sant Jaume, tradicionalment sufragània de Santa Eulàlia d’Asnurri, no es tenen notícies documentals
Torre de Burgo (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà
Castell de Vasel (Estaràs)
Art romànic
D’aquest castell, documentat al segle XI, es desconeix totalment el lloc on era emplaçat, però, tot i això, se sap que formà part del territori del comtat de Berga Una de les primeres notícies data entre el 1068 i el 1095, temps en què Hug Dalmau de Cervera, senyor del castell de Cervera, i el seu fill Ponç Hug juraren fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya pels castells de Sant Esteve, Castellfollit, Vasel, Ferran i Malacara Aquest jurament anà seguit d’una convinença, en la qual apareixen juntament a Hug Dalmau de Cervera, la seva muller Adalèn i llur fill, l’esmentat Ponç Hug De ben…
Santa Cecília de Barcedana (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquesta església, d’història molt desconeguda, apareix esmentada en el document conegut com a fals VI de Gerri , en la donació de béns que féu el comte Isarn a favor del monestir de Gerri, datat l’any 930, però de redacció posterior La seva situació a la vall de la Barcedana és sols una hipòtesi difícil de comprovar en l’estat actual de coneixement de la documentació relativa a aquest territori
Torre de la Tallada (Olèrdola)
Art romànic
S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada
Església d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau
Sant Salvador de Brics (Olius)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina