Resultats de la cerca

La cellula S Juliani formava part de les esglésies confirmades per l’emperador Lotaria l’església d’Elna el 834 És esmentada encara els anys 898 i 899 El 1400 era anomenada Sant Julià de Tanyà Recorda el seu emplaçament l’actual mas Sant Julià

Situació Interior de l’església després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell esquerra, i ECSA - A Roura L’església de Sant Sebastià és situada dins el nucli urbà del poble de laRocad’Albera, al costat de la carretera que porta a la Rocavella JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Història Malauradament no hi ha referències documentals sobre aquesta capella fins a èpoques molt tardanes La primera notícia històrica és de l’any 1571, en què consta dins…

La cella S Felicis fou confirmada, amb les seves dependències, al bisbe d’Elna Salomó per un precepte de l’emperador Lotari del 7 d’abril del 834 El 17 de desembre del 875, un judici establí que l’església de Sant Feliu ”cum claustra” ja pertanyia a l’església d’Elna des del temps del bisbe Venedari 783 Era l’església primitiva de la localitat, dita Roca Frusindi el 854, que fou aprisiada per un hispà anomenat Ildefons i confirmada als seus fills Sumnold i Riculf per un precepte de Carles el Calb del 7 de juliol del…

Situació Absis d’aquest popular santuari marià situat a poca distància de la població de laRocad’Albera ECSA - A Roura El santuari de Santa Maria de Tanyà és situat a uns 500 m al nord del poble de laRocad’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 30” N - Long 2° 56’ 6,6” E Hom hi arriba per la carretera D-2, en direcció a Sant Genís de Fontanes PP Història L’església de la villa Tagnane 875, dependència de l’església…

Situació Ruïnes de l’església vistes des de la part de ponent ECSA - A Roura Aquest església és situada al despoblat de Rocavella, a migdia de laRocad’Albera, a l’esquerra de la ribera de laRoca Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 34,2” N - Long 2° 55’ 45,6” E 1 km al sud de laRocad’Albera, hom hi arriba per la carretera del mas del Gascó i del mas Pacó PP Història Per bé que la primera menció coneguda no…

Situació Vista aèria de la població de laRocad’Albera, que s’estén pels vessants del turó on són visibles encara les restes del seu castell ECSA - Jamin La població de laRocad’Albera s’estén als vessants del turó coronat per les restes del seu castell El conjunt presenta dos recintes fortificats, un corresponent al castell i un altre, més ampli, que engloba tot el nucli antic Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 19,8” N - Long 2° 56’ 3,6” E Hom arriba a la…

Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix laRocad’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de laRoca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents…

Situació Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual ECSA - A Roura Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 29,4” N - Long 2° 53’ 30” E Història Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau…

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…