Situació
Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 31’ 27” N - Long. 2° 56’ 19,8” E.
El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca. Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor. (PP)
Història
El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall. La primera notícia d’ambdues viles és del 834, en què foren confirmades a l’església d’Elna per un precepte de l’emperador Lotari. Posteriorment, ja al segle X, l’església de Sant Llorenç apareix com a possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes. Així consta en el precepte que atorgà el rei Lotari el 981 a l’esmentat monestir, on es menciona la cel·la de Sant Llorenç, que separa la vila de la Roca de la vila de Torrent. L’església de Sant Llorenç “prope Rupem Veterem” encara s’esmenta el 1433 (PP)
Església
Les ruïnes d’aquesta església, que fins fa molt poc restaven gairebé del tot soterrades i només se’n veien trossos indesxifrables de parets, han estat recuperades. Hom hi ha iniciat treballs d’excavació(*), gràcies al suport d’associacions culturals dels pobles de la rodalia.
És una església d’una sola nau amb un absis de planta de ferradura, poc menys ample que la nau. Era de petites dimensions, poc llarga per la seva amplada: 13 m de llargada total i 5 m d’amplada a la nau, mides interiors.
L’absis és la part més destruïda, només en resta el basament del mur, a molt poca alçada; comunicava amb la nau per un simple plec. La nau manté bona part dels murs laterals en la seva alçada original; els paraments són opacs. En ambdós costats hi ha fragments importants de la volta que cobria aquesta nau. Era de canó i arrencava de banquetes poc acusades. El frontis o façana de ponent és també molt arruïnat. S’hi aprecia l’espai d’una porta estreta, descentrada vers el sud respecte de l’eix de l’edifici.
El parament extern del mur de tramuntana és atalussat en la meitat inferior. La construcció és a base de blocs de pedra de mides grans, sense treballar, ajustats amb nombroses falques o rebles i lligats amb un morter sorrenc i feble. A les cantonades hi ha pedres encara més voluminoses posades al llarg i de través. Els murs tenen forats de bastida quadrangulars. A l’interior hi ha vestigis d’un arrebossat antic.
Per la planta de l’absis i la construcció rústega, d’aspecte arcaic, hom entén que aquesta església pot datar del segle X.
Entre les ruïnes han aparegut nombrosos fragments de teules planes (tègules), que devien formar part de la coberta de l’església. Està demostrat que perduraren les teules de tipus romà, almenys en una zona de l’Albera. A la propera església del priorat de Santa Maria de Vilar (Vilallonga dels Monts) se n’han trobades encara in situ, sota els nivells de teulades o cobertes posteriors. (JBH-BBG-ECV-PGF-MDPC-BR)
Edificació medieval
En el costat de migdia de l’església de Sant Llorenç, afegides al mur de migdia de la nau però sense una comunicació directa amb ella, han aparegut restes d’una edificació medieval. Ha estat exhumat un reduït sector, amb murs que insinuen la planta d’una habitació rectangular que deu formar part d’un edifici força més gran, del qual sembla entebionar-se l’inici d’alguns murs. La continuació de les excavacions pot donar informació interessant sobre la cel·la de Sant Llorenç que existia al segle X i a la qual cal suposar que pertanyen aquestes restes.
Els murs són aparellats molt irregularment, amb pedres més petites que a l’església, sense treballar; tenen 60 cm de gruix. En aquest punt han aparegut nombrosos fragments de teules corbes (imbrex), a diferència del que succeeix dins l’església, on hi ha tègules. (JBH-BBG-ECV-PGF-MDPC-BR)
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 101-103 i pàgs. 210-213
- Cazes, 1990, pàg. 35.