Resultats de la cerca

El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa

Al lloc on actualment s’aixeca el convent de Sant Ramon hi hagué, com a mínim des del segle XIII, una capella dedicada a sant Nicolau El 1245, el paborde de Solsona, Guerau Calvó, va concedir a Pere Nolasc, futur sant, l’església de Sant Nicolau “ sita intra terminos castri de Mediano ”, a la parròquia de Portell Sobre aquesta capella es va fundar un dels convents de l’orde de la Mercè més antics, que, passat el segle XVII, i a causa del culte a sant Ramon Nonat, es convertí en un santuari, on se’n veneren les relíquies

Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada

Aquesta església era situada al terme del castell homònim, localitzat al nord de l’actual terme d’Anglesola, molt a prop de Tornabous L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell La primera notícia històrica del castell i l’església és del 1301, la qual cosa indica la seva preexistència com a mínim des del segle XIII, en una zona conquerida pel comte d’Urgell al segle XI El 1359 el lloc tenia 25 focs i n’era rector Guillem Girona Actualment es conserva al lloc una masia, el Mingot, però no hi ha cap rastre del castell ni de l’església

En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no fou el…

L’església del poble d’Aiguaviva és documentada des de l’any 986, pel fet que entre les possessions del monestir de Sant Cugat, recollides en el precepte atorgat pel rei Lotari a aquest cenobi, s’hi esmenta l’església de Sant Pere ad Aquamvivam La vinculació amb Sant Cugat, però, és desmentida posteriorment ja que en les butlles papals dels segles següents adreçades al monestir vallesà no hi consta Hi ha força referències històriques sobre el funcionament d’aquesta església L’altar de Santa Maria és conegut des del 1285 Consta també que tingué un benefici dedicat a santa Margarida i un altre…

A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que comprà el bisbe Godmar l’any…

Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp Encara que a…

De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell Aquest terme es pot retrobar en…

El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim…