Resultats de la cerca

El petit nucli de Malgrat, avui pràcticament deshabitat, se situa a 504 m d’altitud al nord-est de Cervera, a la riba dreta del Sió Aquest castell és documentat per primera vegada el 1078, any en què Joan Oromir i la seva muller Adalaís van vendre un alou que tenien “ per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad ” El castell es trobava al comtat de Berga, i segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme L’any 1089 era senyor del castell de Malgrat Berenguer Ramon, un fill del qual, Arnau Berenguer, l’any 1102 el cedí a Santa Maria de…

Situació Aspecte de l’església des de llevant, amb l’absis de pedra ben tallada i sense cap ornamentació ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria és un xic apartada del petit nucli de Malgrat, que s’emplaça a la riba esquerra del Sió, prop del barranc de Malgrat Mapa 34-14 361 Situació 31TCG588192 Per a arribar-hi des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km desviar-se per un trencall a mà dreta que porta al poble de Malgrat, un cop passat el nucli de la Prenyanosa MLIR Història El lloc i el castell de Malgrat són documentats l’any 1078…

Com moltes altres torres situades a la franja litoral de la comarca del Maresme, la torre de Malgrat no presenta cap característica tipològica o formal per la qual pugui ser considerada una construcció d’època romànica, fet que també és avalat per la manca de documentació sobre ella durant el llarg període de l’edat mitjana Tant aquesta torre com moltes d’altres de característiques semblants corresponen majoritàriament a edificacions de guaita bastides al segle XVI per tal de fer front a la pirateria, fenomen que afectà les nostres costes i en general tota la Mediterrània durant…

Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars…

Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella La casa d’Alella Arenys de Mar Torre dels Encantats Arenys de Munt Castell de la Creu Cabrera de Mar Castell de Burriac o de Sant Vicenç La casa de Cabrera Canet de Mar Domus de Canet o castell de Santa Florentina Dosrius Castell de Dosrius Malgrat de Mar Torre de Malgrat Mataró La vila de Mataró Castell de Mata o de Mataró Torre del Mar La torre de Cogoll Montgat Castell de Montgat Palafolls Castell de Palafolls Pineda de Mar Castell de Montpalau Casa forta de Menola Torre de…

No es coneix cap notícia d’aquesta capella, malgrat que les seves restes arquitectòniques indiquen la seva filiació altmedieval Possiblement l’actual capella de Sant Fruitós, abans Sant Josep, ara del mas d’en Pere, es construí en substitució de l’antiga de Sant Fruitós

El mas o casa de Romagueres mansus o “domus de Romagueriis” , al principi del segle XIV encara no devia ser una casa forta Els seus propietaris eren Bernat de Romagueres i Sança, la seva dona Malgrat no ésser potser jurídicament una casa forta, gaudia d’una certa rellevància ja que posseïa diversos masos i terres

El poble de Castellnou d’Oluja és a la riba esquerra del Sió, aigua amunt dels nuclis de la Prenyanosa i Malgrat El lloc i el castell són documentats per primera vegada el 1076, per tant, és raonable pensar que l’església de Sant Pere de Castellnou deu tenir uns orígens similars Abans del 1162 passà al monestir de Sant Pere d’Àger, segurament per donació dels vescomtes d’Àger i de Cabrera En les butlles concedides al monestir d’Àger els anys 1163 i 1179 consta que Sant Pere de Castellnou li estava subjecta El capellà de Castronovo, iuxta Malgrat fou taxat amb 8 sous…

Malgrat que no hi ha notícies històriques sobre el seu passat, els pocs vestigis materials confirmen l’antiguitat d’aquesta capella propera als estanys de Basturs Les ruïnes de l’església permeten deduir que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i construïda amb un aparell de cÀrreus perfectament tallats i polits, propis del segle XII