Resultats de la cerca

Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic n’hi ha referències des de l’any 832, cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibilla i, a la seva mort, al seu fill Òliba Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat…

En relació amb els castells d’Orcau i de Basturs, existents ja al segle XI, el castell de Figuerola es presenta com una construcció tardana, empresa per iniciativa comtal en una segona fase del procés de feudalització En el seu testament sacramental publicat l’any 1071, Ramon Miró d’Orcau deixà Figuerola a la seva muller Maria i disposà que a la seva mort passés al seu fill Pere Pere Ramon i el seu germà Gerbert devien haver mort abans de 1111-12, en què el tercer germà, Tedbald Ramon, qualificat de “ domnum principem Orchaliensis castri ” rebé en feu la vila de Figuerola de mans del comte…

Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble

Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040

L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs

Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en compliment de les…

Aquest castell, avui desaparegut, fou el centre d’una quadra sorgida en el límit de migjorn del terme del castell d’Àger Aquesta fortalesa, situada en un puig a ponent de Cas, és esmentada per primera vegada l’any 1066, en què Arnau Mir de Tost i Arsenda, la seva muller, infeudaren el puig de Montesquiu, dins el terme del castell d’Àger, a Galceran perquè hi aixequés un castell Arnau Mir segurament havia conquerit i aprisionat l’indret vers 1057 La quadra de Montesquiu s’integrà al vescomtat d’Àger després de la mort d’Arnau Mir Al redós del castell s’hi formà un vilatge, avui…

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets