Resultats de la cerca

Es tracta de l’església de l’antic llogaret, avui despoblat, del Puig, situat al sud-est d’Osseja i abans d’arribar a Vallcebollera Aquesta església apareix com a sufragània de la de Sant Pere d’Osseja en ocasió de la consagració d’aquesta última l’any 1219 Depengué, com la parròquia d’Osseja, de la canònica de Santa Maria de Lillet El petit edifici, avui en ruïnes, era de forma rectangular, amb la porta que s’obria a sol ixent i un altiu campanar de cadireta L’estil és poc definit i no sembla tenir res de romànic

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà

Segons informació rebuda per part dels masovers del mas Ginebret, a l’esplanada estesa a la cara nord de l’església de Santa Maria de Pinós, foren localitzades casualment, en ocasió d’uns treballs de neteja, un conjunt de tombes antropomorfes, que tornaren a colgar immediatament, sense que abans se’n pogués fer cap estudi A desgrat d’això, cal deixar-ne constància, per tal com el coneixement de la seva localització pot possibilitar una prospecció arqueològica posterior Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals, mentre que…

Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de tombes…

La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del …

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la capella de Nostra Senyora de Cambregal Al…

Es tracta d’una església que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà El primer esment de l’església és de l’any 950, en què Undila feu donació a Sant Llorenç prop Bagà d’una vinya situada al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, a la vora de Sant Tomàs Aquesta església fou donada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà en ocasió de la consagració i la dotació de la seva església abacial el 21 de novembre de 983 Hom suposa que ha de correspondre al temple, totalment arruïnat, que es trobava al llogaret de Vilella, al sud-oest de Talló, dit Sant Tomàs de Vilella Si fos així, caldria…

Les primeres notícies que es tenen del castell de Malavilla són ja tardanes i fan referència als requeriments dels monarques als seus feudataris, els Perves, perquè els en lliurin la potestat, els anys 1272, 1278 i 1334 El castell de Malavilla vingué a ocupar a la Vall d’Àssua el lloc central deixat pel de Torena a la primera meitat del segle XIV L’any 1435, en ocasió de la venda de la Vall d’Àssua i la baronia de Rialb dels Bellera als Foix, el procurador Joan de Santa Coloma es personà a la Vall d’Àssua, al castell de Malavilla i als llocs d’Altron, Rialb, Olp Arestui, Biuse, Sant Romà i la…

Es tracta d’un antic castell del comtat de Ribagorça, de localització inexplorada, que probablement s’ha de situar a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els nuclis de Boix i Andaní No hi ha dubte que l’aixecament d’aquest nou baluard serva relació amb la construcció d’un pont aigües avall de Tragó de Noguera, en el camí de la vila d’Àger a Tamarit de Llitera El control del pont de Montfort esdevingué vital en les guerres que sostingueren els Cabrera, com a comtes d’Urgell, amb la monarquia catalanoaragonesa S’infereix que el castell de Montfort fou un punt neuràlgic durant els…