Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Castell i muralles de Bàscara
Art romànic
No hi ha gairebé notícies directes de l’existència d’un castell a Bàscara, vila que depenia, des d’almenys el segle IX, dels bisbes de Girona La possessió d’aquesta població fou molt discutida ja a l’alta edat mitjana i, així mateix, al llarg de la restant època medieval i àdhuc posteriorment, a causa de la seva situació, que féu que Bàscara tingués un paper estratègic considerable Segons Josep Pella i Forgas Historia del Ampurdán , Barcelona 1883, pàg 507, el comte Hug d’Empúries atacà, l’any 1225, el castell de Bàscara A la baixa edat mitjana, aquesta població, que tingué un…
Castell d’Albet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars
Castell de Sant Boi de Llobregat
Art romànic
La vila de Sant Boi és documentada el 965 amb el nom àrab d’Alcalà, que significa castell El 1012 es diu que d’antic el lloc era anomenat Alcalà, nom que s’emprà, almenys, fins al segle XIII, tot i els infructuosos esforços dels comtes de Barcelona per anomenar la vila amb el nom de Castelló, traducció de l’àrab Alcalà documentada ja a la primeria del segle X, a la dotalia d’Aimild feta pel seu futur espòs el comte Sunyer, que li dona la vila El castell d’Alcalà amb tota versemblança degué ser bastit pels musulmans, d’ací que el seu nom va esborrar l’anterior que devia tenir la població,…
Castell de Creixell (Borrassà)
Art romànic
El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un…
Castell del diable (Amer)
Art romànic
Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval
Castell de Castelló (Fraga)
Art romànic
L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et…
Castell d’Orriols (Bàscara)
Art romànic
Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat mitjana L’any 1319 apareix…
Castell de Montfort (Castellonroi)
Art romànic
Es tracta d’un antic castell del comtat de Ribagorça, de localització inexplorada, que probablement s’ha de situar a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre els nuclis de Boix i Andaní No hi ha dubte que l’aixecament d’aquest nou baluard serva relació amb la construcció d’un pont aigües avall de Tragó de Noguera, en el camí de la vila d’Àger a Tamarit de Llitera El control del pont de Montfort esdevingué vital en les guerres que sostingueren els Cabrera, com a comtes d’Urgell, amb la monarquia catalanoaragonesa S’infereix que el castell de Montfort fou un punt neuràlgic durant els…
Castell d’Anglès
Art romànic
El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera llegà en feu el…
La vila de Mataró
Art romànic
Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina