El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central. L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “castro de Crexello” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró. Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc. L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre els senyors de Milany, que cap a l’any 1110 havien subinfeudat el castell, i Ramon Arnau d’Esponellà. L’any 1151, per la possessió d’aquest castell, Guillem Ramon de Creixell —fill de Ramon Ponç de Milany— havia de donar 20 porcs, 6 moltons, 1 anyell, 2 oques, 20 sesters de civada, 12 sesters de vi, més els tragins i les obres. En el testament del vescomte Hug de Bas, de l’any 1175, apareix un Guillem de Creixell. També signa documents del rei Alfons I i del rei Pere I. Així mateix, foren membres d’aquesta família Arnau de Creixell, bisbe de Girona del 1199 al 1214; Dalmau de Creixell, cavaller de l’orde del Temple i fidel del rei Alfons I; un altre Dalmau de Creixell, fidel del rei Pere I i personatge que tingué un paper important després de la mort violenta d’aquest monarca. Dalmau II de Creixell participà en les lluites internes de l’Empordà i morí abans de l’any 1225. Segons J. Miret i Sans, la filla de Guillem de Creixell i néta de Dalmau II, Blanca, vengué a l’infant Pere, l’any 1276, els castells de Pontós i de Creixell. L’any 1381, la corona vengué la jurisdicció del castell de Pontós als Sagarriga i, el 1392, segons Francesc Monsalvatje, el castell de Creixell i la parròquia de Borrassà. Actualment sembla que no hi ha restes del castell de Creixell, i fins i tot és desconegut l’indret on fou bastit.