Resultats de la cerca

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra per mitjà del petit priorat de Santa Maria de Nocelles El 1023 membres de la família Lierp o Vilanova dotaren l’església de Nocelles amb l’oratori de Sant Martí, al damunt de Torrueco, amb delmes, primícies, una heretat a Vilanova, defuncions i oblacions La dotació de l’església de Merli registra també una terra al Camp de Sant Martí 1122 Tot i que no en trobem esment, sens dubte després del conveni del 1295 passà al priorat de Roda

Actualment la capella de la Santa Creu, situada a la dreta de la creu de terme gòtica que marca el centre del poble, és un edifici d’estil renaixentista Els seus orígens, però, s’han de cercar en època romànica És esmentada per primera vegada l’any 1279, en què consta que el ministro de l’església de la Santa Creu d’Anglesola pagà 34 sous de dècima papal El 1375 consta a la capella l’existència d’un benefici, sens dubte el mateix que exercia el ministro del 1279 La capella conserva una veracreu romànica

El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…

L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa referència, però bé…

A Arties, a l’Alt Aran, hi havia dos castells Un era el castell d’Entransaigües l’emplaçament no es coneix, però sens dubte era a prop de l’aiguabarreig de la Garona i el Valarties prop de l’actual Parador Gaspar de Portolà Segons que sembla, fou expugnat i destruït pels francesos l’any 1283 L’atre castell és el de Peralèr, el qual resta situat en un replà, entre la Garona i el Valarties, al cap de la vila Fou bastit pels templers, segons privilegi d’Alfons el Cast, i vers l’any 1379 fou concedit per Pere III als hospitalers Segons la descripció de Francisco de Gracia, aquest…

Tot i que el lloc i el castell de Querol són documentats des del final del segle X, de l’església parroquial de Santa Maria no se’n té cap referència fins al final del segle XII Figura per primer cop, amb la forma Cerol , en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals pagades els anys 1279 i 1280, el rector de Querol hi contribuí cada any amb 60 sous La parròquia de Santa Maria de Querol fou, sens dubte, la principal església del sector Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, i el rector de…

Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les ruïnes del vilar…

Fins a mitjan segle XII el lloc de Claravalls formà part del castell d’Areny D’ençà i a partir de l’empenta del llinatge senyorial que prengué el seu nom, és quan es troben citats el castell i el terme de Claravalls Segons M Iglesias, el lloc passà dels Claravalls als Pellicer i després als Calassanç 1448, que en portaren el títol baronial i tenien representació pròpia a les corts del regne Els Calassanç foren personatges cèlebres del seu temps havien fet fortuna com a partidaris dels Antequera i gairebé monopolitzaren el càrrec de conseller general del quart comtat de Ribagorça al llarg del…