Resultats de la cerca

El castell o palau comtal de Vilamajor és amplament documentat a partir del 1079, que fou objecte d’un pacte entre els comtes germans, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II, el Fratricida Consta també documentalment que la reina Peronella i el comte Ramon Berenguer IV hi sojornaven sovint cap els anys 1156 i 1157 Fins i tot, segons la tradició, és probable que hi nasqués el 1154 l’infant Ramon, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, que més tard va canviar de nom i fou conegut com Alfons I de Catalunya Els sobirans varen hipotecar sovint les rendes…

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls ja són…

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

L’església actual de Sant Sebastià, situada al llogaret del Gos, dit també Castellnou del Gos, és un edifici que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà Un cas semblant es pot veure en altres esglésies de la comarca, com a Sant Miquel del mas Pinós, del municipi de Tiurana, edificis que sovint han estat considerats i fins i tot publicats com a obres romàniques

Capella rural, situada al nord del veïnat de Diana, prop del límit septentrional del terme, anomenada sovint, per això, Sant Mateu de Diana És un edifici d’una nau, reforçada amb contraforts i coberta amb volta de pedra, bé que simulant llunetes barroques i un absis precedit d’un arc rebaixat, que recorda la tipologia romànica, però que és molt tardà Pel seu titular i estructura general podria ésser la refecció d’un edifici romànic No se’n coneixen notícies històriques

Segons sembla aquesta església, avui desapareguda, fou la primitiva parròquia d’Estopanyà Era situada una mica més avall del nucli de població i vora dels alous que allí tenia Sant Vicenç de Roda L’any 1302 Joan Merni, rector d’Estopanyà, i el prior de Roda definiren llurs respectius drets Al segle XIV els rectors de Sant Martí exercien tot sovint de notaris de la vila Jaume Merí, 1340 Arnau Tarés, 1385 Actualment només en resten fragments dels antics murs, aprofitats en les espones dels camps de conreu

El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res

Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben prop de la confluència del barranc homònim amb el de Sant Joan, al marge dret Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083704 Història No hem trobat cap referència documental sobre aquesta església Hom recorda com se l’emportà una revinguda d’aigües no fa gaire Amb anterioritat havia servit sovint de pedrera per a les construccions properes Restes arqueològiques Amagats per la vegetació i el fullatge, es poden veure encara els paraments del mur de migjorn amb carreus travats a la cantonada, de principi del segle XII Hi ha…

Capella o antic santuari situat en una petita vall, a uns 3 km vers el nord de la població L’edifici actual fou reconstruït a partir de l’any 1766 i és un edifici d’una nau rectangular amb el seu presbiteri, que té davant de la seva porta un atri espaiós, molt més tardà que la resta de l’edifici Al costat hi té la casa dels ermitans o guardians L’església és documentada des del 1307, quan hi ha una deixa per a la seva llàntia, cosa que suposa una existència més antiga Novament és documentada el 1322 i molt sovint als segles posteriors Els seus aplecs eren molt concorreguts, sobretot per gent…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta església, de la qual no es…