Resultats de la cerca

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122…

Situació Vista aèria del nucli històric de Verdú, originat al redós del seu castell i ampliat més tard amb una vila nova de carrers longitudinals ECSA-M Catalán La vila de Verdú, presidida pel seu antic i gran castell, és emplaçada a 434 m d’altitud a l’esquerra del torrent del Cercavins, a l’extrem dels darrers contraforts de l’altiplà de la Segarra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Verdú és a uns 5 km de Tàrrega per la carretera C-240, que des de Tarragona es dirigeix a la Seu d’Urgell i Andorra RBC-JBM Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans pel…

Situació Penyal sobre el qual s’aixecava el castell, dominant tota la Vall d’Àneu ECSA - P Cots Un dels murs més sencers del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de València s’alcen en un turó situat a llevant de l’actual poble de València d’Àneu i damunt de la plana d’Esterri Al vessant oest d’aquest pujol es poden veure els vestigis del que fou l’antic poble Actualment es fan excavacions per delimitar-ne els murs i les estructures conservades Mapa 33-9181 Situació 31TCH456218 Venint d’Esterri, a l’entrada del poble de València, cal agafar un camí carreter que porta fins…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…