Resultats de la cerca

No disposem de dades que facin referència directa a l’església de Tornafort fins a èpoques força tardanes, bé que el castell de Tornafort és documentat des de l’any 1066 En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona feren a les esglésies parroquials del deganat de Montenartró, els anys 1314-15, s’esmenta Santa Maria de Tornafort En la visita pastoral del 1575, l’església parroquial de Tornafort, que en aquest moment era ja sufragània de Sant Andreu de Malmercat, dins l’oficialat de Sort, es trobava sota l’advocació de Santa Coloma, dedicació que ha perdurat Segons es desprèn de…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…

La primera notícia documentada de la capella de Sant Bartomeu no es troba fins el 29 de gener de 1314, que el bisbe Ponç de Gualba, de visita a Granollers, concedí indulgència a les capelles de Sant Nicolau i Sant Bartomeu I, en la visita pastoral del 13 de juliol de 1484, ja es diu que la capella de Sant Bartomeu es trobava en estat ruïnós

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del 1758 l’església…

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Poques són les notícies històriques sobre el poble de Soriguera i la seva església En la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’inclou l’església de Santa Eulàlia de Suriguera En la visita pastoral del 1575, Santa Eulàlia, dins l’oficialat de Sort, tenia com a sufragània Sant Esteve de Junyent Situació que s’havia capgirat en la visita pastoral del 1758, en què la parròquia principal era Junyent i Soriguera la sufragània Actualment és una església annexa de la parròquia de Rialb

Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als nostres dies

Possiblement al segle XIII a l’Arboç hi havia un hospital, tal com sembla que ho confirma un document del 1315 En una visita pastoral del 1414 es detallen les dependències de la parròquia de Sant Julià de l’Arboç, i es visità l’hospital de Sant Julià, on hi havia una capella dedicada a sant Antoni Abat, i també la capella de Santa Maria de Pujol Guià La capella de Sant Antoni i l’hospital eren situats als afores de la vila, al final de l’actual carrer de l’Hospital, i van mantenir-se en més o menys bon estat fins a l’any 1906, en què tot fou enderrocat per construir-hi un…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què figura com a…