Resultats de la cerca

Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…

Zeus prengué la forma del seu marit, i dels amors d’Alcmena amb Zeus nasqué Hèracles

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes

La llegenda, transmesa a través de Pausànies, el presenta com un personatge hermafrodita monstruós, fill de Zeus i pare d’Atis El mite és relacionat amb Saturn i amb Cíbele

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou…

Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc

El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya

Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà