Resultats de la cerca

Un barquer, Caront, s’encarregava de passar-les Fou condemnat a romandre soterrat per haver collaborat amb els Gegants contra els Olímpics Les creences religioses a l’Imperi Romà el situaven a la vora del pol austral

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà

Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma

Combatiu i cruel, es feu odiós als altres déus, fins i tot al seu pare Deimos el terror i Fobos la por l’acompanyaven en les seves expedicions El culte a Ares no fou gaire popular a Grècia A Roma fou identificat amb Mart L’art i la literatura han recordat l’episodi dels amors d’Ares i Afrodita sorpresos per Hefaistos

El seu culte fou introduït a Roma al final del s V aC aviat fou assimilada a la divinitat grega parallela, Demèter Hom li dedicà un temple a l’Aventí que es convertí en un dels centres polítics i religiosos dels plebeus Les Cerealia, que hom celebrava anualment del 12 al 19 d’abril en honor seu, eren festes agràries amb sacrificis, jocs i processons

Mentre que aquest representava l’amor feliç, Ànteros era el símbol de l’amor dissortat Es distingien en la plàstica pel color dels cabells els d’Eros, rossos els d’Ànteros, negres Bé que les estàtues de tots dos acostumaven a presidir els gimnasos amb les d’Hèrcules i Hermes, les representacions d’Ànteros al món grec i romà són molt menys corrents que les d’Eros

D’una rara bellesa, rebutjà Salmacis, nimfa d’un llac de la Cària que se n'havia enamorat La noia obtingué dels déus que el seu cos es fusionés amb el del noi, mentre es banyava al llac, i així nasqué un ésser nou, dotat de natura doble La faula, narrada per Ovidi, ha inspirat obres artístiques, com les escultures que figuren a la Galleria Borghese Roma i al Musée du Louvre París

Era representada amb una roda, símbol de la volubilitat de les seves resolucions, o amb la mà al timó, representació del seu poder de decisió Sembla que Servi Tulli n'introduí el culte a Roma, on el més notable dels temples que hom li dedicà és el de la Fortuna Viril s I, ben conservat En el camp de l’escultura es destaca l’anomenada Fortuna d’Antioquia , obra d’Eutíquides s IV aC còpia romana als Musei Vaticani