Resultats de la cerca

De tant com estimava el seu espòs, morí en tenir notícia de la seva mort, i el seu cos fou collocat a la pira juntament amb el de Balder

Fill de Virasena i espòs de Damayantī, les seves aventures constitueixen l’objecte d’un dels episodis més famosos del Mahābhārata

Déu dels escribes i de la saviesa el Thot mesopotàmic, el seu culte sembla originari de la vila de Borsippa Gaudí d’una gran estima a Babilònia i a Assíria Durant l’imperi neobabilònic 625-538 aC fou, juntament amb Marduk, el déu de la dinastia caldea tres dels seus reis porten un nom teòfor compost a base de Nabû Nabopolassar , Nabucodonosor II i Nabonid

Una de les senyores del cel, gaudí de gran prestigi a partir del Regne Nou 1567 aC com a dona d’Ammó en la tríada tebana Era representada com una reina amb la doble corona, com un voltor o amb cap de lleona

És un dels mil fills d' Hýpnos el Son i es fa present en forma humana als homes adormits, mentre que els seus germans fan aparèixer paisatges, cases o figures d’animals

Déu del foc, hom li oferia sacrificis humans a la vall de Hinnon Gehenna , prop de Jerusalem El seu culte, que s’estengué entre la població israelita, fou finalment combatut pels profetes

D’acord amb la Teogonia d’Hesíode, era filla d’Urà i de Gea i, de la seva unió amb Zeus, engendrà les nou muses

En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen sobretot els…

La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al fòrum de Roma

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’ase