Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Tíndar
Mitologia
Rei llegendari d’Esparta.
En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides
Tifó
Mitologia
En la mitologia grega, monstre que personifica els terratrèmols i les erupcions volcàniques.
Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou assimilat a Hermes
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Tezcatlipoca
Mitologia
Divinitat mixteca, adoptada pels asteques de Mèxic.
Déu de la nit, de les tenebres, del cel nocturn, de l’hivern i del nord, era també el déu de la justícia i de la venjança i, com a tal, exigia víctimes humanes També fou adorat pels tolteques
Teutates
Mitologia
Entre els celtes, déu de la tribu.
El seu nom reemplaça el nom personal de la divinitat, probablement tabú La tradició mitològica l’ha fet sovint el gran déu nacional dels celtes i l’ha assimilat a Mart
Teucre
Mitologia
Heroi grec.
Fill del déu Escamandre i de la nimfa Idea, és l’epònim dels teucres, habitants de la regió de la Tròade Hom el considera el progenitor de la família reial de Troia perquè la seva filla Batica, o Arisbe, esposà Dardani, el qual engendrà Erictoni, pare de Troos
Tetis

El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
Teseu
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Egeu (possiblement una advocació àtica del déu Posidó) i d’Etra.
A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…
Temis
Mitologia
Deessa grega.
Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina