Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà Segons una de les…
Pegàs

Pegàs representat en un nural turc
Corel
Mitologia
En la mitologia grega, cavall alat engendrat per Posidó i la gorgona Medusa.
Segons Hesíode, nasqué del cap de la gorgona quan Perseu li tallà el cap prop de les fonts περi πhγας d’on el seu nom de l’Oceà Servidor de Zeus, amb una guitza detingué l’ascensió al cel del mont Helicó i feu sorgir la font Hipocrene, les aigües de la qual eren inspiradores de poesia Finalment, fou transformat en constellació
Partènope
Mitologia
Sirena que, desesperada per la insensibilitat d’Ulisses al seu cant, es tirà a la mar amb les seves germanes.
El seu cos hauria arribat a la Campània, on fou edificada Partenopea, anomenada posteriorment Neàpolis Nàpols
Parjanya
Mitologia
Divinitat de l’antic panteó ari.
Adquirí en el període vèdic unes connotacions totalment noves, gràcies a les quals acabà coincidint plenament amb el principi creador per excellència, anomenat, segons els passatges, el Primogènit de la Veritat prathamajā ṛtasya , l’Impulsor savirtṛ , l’Autor de l’Univers viśvakarman , etc
Paris

Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La Ilíada el…
Pandora
Mitologia
En la mitologia grega, primera dona mortal.
Plasmada per Hefest i dotada pels déus de tots els dons, esposà Epimeteu i, segons Hesíode, induïda per una curiositat fatal, obrí la capsa que Zeus li havia confiat, plena de tots els mals, els quals s’espargiren per tota la terra
Palamedes
Mitologia
Heroi del cicle troià.
Fill de Nàuplion i de Clímene, participà com a ambaixador en la guerra de Troia per exigir la devolució d’Helena Enemic d’Ulisses, fou traït per aquest, que l’acusà de pactar amb Príam, i morí lapidat per l’exèrcit Les llegendes gregues li atribuïen diversos descobriments algunes lletres de l’alfabet, nombres, ús de la moneda, càlculs astronòmics i jocs d’atzar
Ōrmazd
Mitologia
Forma pahlavi medieval d’Ahura Mazdā, originada per la fusió d’ambdós mots.
La forma Ormuz correspon a la transcripció anglesa que amb aquesta grafia pretén reproduir la pronunciació d' Ōrmazd
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Orfeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de suposat origen traci, fill d’Eagre i d’una de les muses (Polímnia o Cal·líope).
Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’origen…