Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Ptah
Mitologia
Déu egipci, adorat especialment a Memfis.
Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis
Proteu
Mitologia
En la mitologia grega, vell déu marí que atalaiava el ramat de foques i d’altres bèsties marines de Posidó.
Vivia a l’illa del Far, a Egipte, i tenia el do de la profecia, així com també el poder de prendre qualsevol forma per sostreure's a qui l’interrogava
Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina , de l’escultor barroc Bernini (1598-1680)
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
Prometeu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, de la raça dels titans
.
Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat traduïda al català per CRiba, 1933, que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics…
Príap
Mitologia
Divinitat grega, símbol de l’instint sexual i de la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.
Considerat com a fill de Dionís i d’Afrodita, el seu culte, originari probablement de la Tròade, es difongué per l’Hellespont i per Itàlia a l’època hellenística i romana
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…
Pomona
Mitologia
En la mitologia llatina, deessa dels fruits, venerada amb un flamen o sacerdot propi (flamen personalis) i en un lloc especial de culte a la via Ostiense.