Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Màrsies
Mitologia
Geni mític de les fonts i dels rius de l’Àsia Menor.
Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat
nàiada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües (fonts, rius, llacs).
Segons Homer, eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni
oceànide
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les filles (quaranta-una, segons Hesíode) de l’Oceà i de Tetis.
Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills
Mart Baleàric
Mitologia
Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca.
Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions
Aditi
Mitologia
Deessa vèdica, personificació de l’extensió universal i infinita, sostenidora del cel i de l’existència, i nodridora de la terra.
El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya
Sūrya
Mitologia
Déu solar de la mitologia índia, reinterpretat profundament en funció de la teologia vèdica del sacrifici.
El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma
Oceà
Mitologia
Divinitat grega.
Fill —segons Hesíode— d’Urà el Cel i de Gea la Terra, fou el primogènit dels Titans Amb la seva germana Tetis engendraren totes les aigües del món Els fills mascles foren els rius, i les noies les deus i les fonts L’art antiga el representà com un vell barbut amb banyes
Āditya
Mitologia
Divinitat celestial vèdica.
Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc
Sarpedont
Mitologia
Heroi homèric, general de l’exèrcit lici aliat de Príam.
Mort per Patrocle, fou retornat a Lícia pel Son i la Mort Fill de Zeus i Laodàmia, segons unes fonts, o d’Europa, segons d’altres, fou també un heroi del cicle cretenc que esdevingué rei de Lícia Segons Diodor, el fill de Laodàmia, un segon Sarpedont, fou net del rei lici i l’aliat de Príam
Pegàs

Pegàs representat en un nural turc
Corel
Mitologia
En la mitologia grega, cavall alat engendrat per Posidó i la gorgona Medusa.
Segons Hesíode, nasqué del cap de la gorgona quan Perseu li tallà el cap prop de les fonts περi πhγας d’on el seu nom de l’Oceà Servidor de Zeus, amb una guitza detingué l’ascensió al cel del mont Helicó i feu sorgir la font Hipocrene, les aigües de la qual eren inspiradores de poesia Finalment, fou transformat en constellació