Resultats de la cerca

La llegenda, transmesa a través de Pausànies, el presenta com un personatge hermafrodita monstruós, fill de Zeus i pare d’Atis El mite és relacionat amb Saturn i amb Cíbele

Segons la versió més coneguda, fou fill de Zeus Rei de Lídia o de Frígia, engendrà Pèlops i Níobe Occí el seu fill, volgué tenir una vida igual als déus, robà l’ambrosia i el nèctar i cometé altres accions que li atragueren la ira divina Apareix al món d’ultratomba davant un llac envoltat d’arbres carregats de fruita sense poder sadollar la seva immensa set ni saciar el seu apetit d’on el significat de l’expressió suplici de Tàntal , que indica la situació turmentadora del qui veu o té a l’abast de la mà allò que desitja sense poder-ho aconseguir A vegades és representat sota una…

Enorgullida de la seva nombrosa fillada, es creia superior a Latona, però hagué de veure com tots els seus fills eren occits per Apollo i Àrtemis Convertida en pedra pel dolor i transportada pels déus a Frígia, no parava de plorar Aquest mite registrà moltes variants, sobretot a l’època hellenística, que inspiraren diversos autors Ovidi, a les Metamorfosis L’art antiga representa sovint Níobe en el moment de l’assassinat dels fills Niòbides N'han estat conservats exemples al Museo delle Terme de Roma la Níobe procedent dels Jardins de Sallusti i als Uffizi de Florència que…

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’ase

Fill d’Agdistis, fou estimat pel seu mateix pare fins al punt que el dia de les seves noces, per gelosia, infongué en tots els presents un furor salvatge que els feu castrar-se ells mateixos Atis morí i renasqué El seu culte, que es difongué per diverses províncies romanes, tenia caràcter orgiàstic