Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del s XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus,…
Arinna
Mitologia
Deessa solar hitita que apareix als relleus rupestres de Yazılıkaya.
Tritó
Mitologia
En la mitologia grega, divinitat marina, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags
Eckart el Fidel
Mitologia
Heroi de les llegendes germàniques que intenta de protegir els tresors dels Harlungen de la cobdícia del rei Ermanrich.
Apareix a Tannhäuser i en altres llegendes i, més tard, en obres de Goethe
Erato
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Musa de la cançó, la dansa i la lírica eròtica Sovint apareix representada amb una lira
Electra
Mitologia
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.
Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les…
loke
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Figura de la mitologia escandinava, protagonista d’heroïcitats diverses, associat, poc o molt, al mal, potser per influència posterior del cristianisme.
En els cants de l’Edda apareix traint els déus, enganyant-los, insultant-los i canviant de forma
Beelzebub
Mitologia
Bíblia
Divinitat filistea venerada a Ecron.
Al Nou Testament apareix el mot Beelzebul ‘senyor dels fems’, deformació de l’anterior, aplicat despectivament al príncep dels dimonis
Tetis
El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
Radamantis
Mitologia
Antic déu de Creta, fill de Zeus i, com Minos, rei i legislador.
Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos