Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Hel
Mitologia
En l’antiga mitologia germànica, nom de l’infern i de la deessa que hi regna.
Era situat sota una de les arrels de l’arbre Yggdrasil i, per arribar-hi, calia passar el riu Gjöll
Píram
Mitologia
Déu fluvial de la mitologia grega, protagonista d’una de les aventures amoroses més divulgades a l’antiguitat, immortalitzada per Ovidi a les Metamorfosis
.
Píram i Tisbe, dos joves de Nínive, moren tràgicament a causa d’un error, perquè Píram, creient que la seva estimada havia estat devorada per una fera, se suïcida al peu de l’arbre on ambdós havien de trobar-se Tisbe, en arribar al lloc i veure el cos inanimat del noi, també es dóna mort
les Hespèrides

Hèrcules a la recerca de les Hespèrides (1890), fresc d'Aleix Clapés
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
Màrsies
Mitologia
Geni mític de les fonts i dels rius de l’Àsia Menor.
Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en…