Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Trimurti
Mitologia
Títol (‘el qui té tres aspectes’) donat a la tríada formada per Brahma, Vixnu i Xiva, considerats per l’hinduisme com un triple aspecte de la divinitat, que és alhora creadora, conservadora i destructora.
Iconogràficament és representada amb un únic cos que té tres caps i sis braços
Brahmā

Representació de Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
Anteu
Mitologia
Fill de Posidó i de la Terra.
Gegant de talla excepcional, al qual el contacte amb la seva mare donava constantment noves forces Hèrcules, per tal de poder-lo vèncer, l’alçà de terra i l’escanyà amb els braços
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust sovint amb els…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…