Resultats de la cerca

Les seves festes, dites Carmentals Carmentalia , eren celebrades a Roma

Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà…

Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte…

Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou…

Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…