Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Aloada
Mitologia
Cadascun dels dos fills gegantins de Posidó, Efialtes i Otos.
Intentaren d’escalar l’Olimp i empresonaren Ares durant tretze mesos en una gerra de bronze Els déus se'n venjaren i els turmentaren a l’Hades
Polidor
Mitologia
Heroi troià, el més jove de tots els fills de Príam.
Aquest l’allunyà de la guerra, però ell, confiant en la seva rapidesa en la cursa, volgué atacar Aquilles, que l’occí Segons una altra versió, fou confiat pel seu pare a Poliméstor, rei de la Tràcia, el qual, després de la guerra, instigat pels grecs o ambiciós dels tresors grandiosos que el noi posseïa, l’occí i el llançà a la mar
els Dioscurs
Mitologia
Nom donat als bessons Càstor i Pòl·lux, fills de Leda, la qual, la mateixa nit que s’uní amb Zeus, ho feu també amb el seu marit humà Tíndar; fruit d’aquestes dues unions nasqueren dues parelles de bessons, Pòl·lux i Helena, fills del primer, i Càstor i Clitemnestra, fills del segon.
La llegenda fa els Dioscurs partícips de l’expedició dels argonautes Venerats també a Roma, hom els dedicà un temple
Príam
Mitologia
Últim rei de Troia.
Fill de Laomedont, tingué de diverses esposes i concubines una cinquantena de fills, entre els quals Hèctor , Paris , Deífob , Creusa, Cassandra , etc Home just i pare amantíssim, demanà a Aquilles les despulles mortals d’Hèctor Destinat a veure la tràgica mort dels seus fills, la seva fi —refugiat prop de l’altar familiar, a instàncies de la seva muller, Hècuba— és descrita a l'Eneida
Níobe
Mitologia
Filla del rei lidi Tàntal i muller del tebà Amfió.
Enorgullida de la seva nombrosa fillada, es creia superior a Latona, però hagué de veure com tots els seus fills eren occits per Apollo i Àrtemis Convertida en pedra pel dolor i transportada pels déus a Frígia, no parava de plorar Aquest mite registrà moltes variants, sobretot a l’època hellenística, que inspiraren diversos autors Ovidi, a les Metamorfosis L’art antiga representa sovint Níobe en el moment de l’assassinat dels fills Niòbides N'han estat conservats exemples al Museo delle Terme de Roma la Níobe procedent dels Jardins de Sallusti i als Uffizi de…
oceànide
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia clàssica, cadascuna de les filles (quaranta-una, segons Hesíode) de l’Oceà i de Tetis.
Personificadores de les deus i de les fonts, s’uniren als déus o als homes i engendraren nombrosos fills
Morfeu
Mitologia
Divinitat grega dels somnis.
És un dels mil fills d' Hýpnos el Son i es fa present en forma humana als homes adormits, mentre que els seus germans fan aparèixer paisatges, cases o figures d’animals